"Podem utilitzar l'acer per construir hospitals, però també per construir metralladores; podem emprar energia nuclear per abastir d'electricitat una ciutat, però també per destruir-la. De la mateixa manera, les modernes xarxes d'informació i la tecnologia que les sustenten poden ser emprades pel bé i pel mal".
La lògica aclaparadora d'aquesta reflexió feta l'any 2010 per la que fou Secretaria d'Estat dels USA Hillary Clinton, és d'aplicació en qualsevol àmbit on la presència de la tecnologia juga un paper cabdal pel seu desenvolupament. Com també aclaparadora i d'aplicació és l'afirmació feta un any més tard proclamant Internet com l'espai públic del segle XXI, la plaça del poble del món. Internet s'ha apropiat de l'àgora de les polis gregues, i s'ha convertit en aquest sentit, en l'espai "fet per i per a l'home que es complau a parlar amb els seus semblants, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències; on totes les opinions hi són expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme; l'espai on funciona la democràcia real i directa, sense entrebancs, sense trampes, sense astúcies de procediment", com bé expressà l'escriptor Aris Fakinos en el seu llibre Grèce.
Les llibertats d'expressió, d'assemblea i d'associació a la xarxa permet un fluid intercanvi d'idees entre les persones, teixir complicitats i expressar lliurement punts de vista personals al respecte de les inquietuds més íntimes de cadascú, que, possiblement sense aquesta plataforma, no seríem capaços d'expressar públicament. I això és tan cert com ho és que totes les societats reconeixen que la llibertat d'expressió té els seus límits.
I cert és també, que els governs no han conegut mai veus o espais públics que no hagin volgut controlar en un moment o altre. De la mateixa manera que volen controlar què es publica a la premsa escrita, què s'emet per les televisions, qui forma part de determinades associacions empresarials, grups d'opinió o quins són els moviments socials més influents i qui en forma part, per què han de renunciar al control d'Internet? La gravetat d'aquesta voluntat rau en la facultat de control que pugui exercir un determinat govern en funció de les seves conviccions ideològiques, erigint barreres estatals dins el ciberespai. Un oxímoron, sí.
Que Internet segueixi sent un lloc on prosperin els intercanvis d'idees, posicionaments polítics i punt de trobada de discussions ideològiques, sí que ha de constituir una tasca a fer per les institucions particulars de cada estat. I és aquí on entrenen joc, en els estats socials, democràtics i de dret, les lleis amb les que s'han dotat per tal de garantir la pau social i dirimir els conflictes que s'hi puguin originar.
La llibertat ideològica o la llibertat d'expressió, constitueixen alguns dels drets fonamentals i de les llibertats públiques recollides a la Constitució espanyola. L'expressió pública d'idees o opinions sobre qualsevol tema tenen el seu límit en el manteniment de l'ordre públic, de tal manera que la Constitució admet la defensa d'ideologies contràries inclús a l'ordenament constitucional, però sempre hi quan respectin les formalitats establertes i no entrin en col·lisió amb els supòsits punibles d'acord amb la protecció penal, com pot ser la prohibició de les associacions que promoguin l'odi per motius ideològics o religiosos (arts. 510 i 515.5 del Codi Penal).
En el mateix sentit, la llibertat d'expressió, entesa com la llibertat per comunicar pensaments, idees o opinions, que pot ser exercida en principi per qualsevol persona, ja que es pot veure restringit o matisat per determinats col·lectius com funcionaris, membres de les forces armades, o com a conseqüència d'una relació laboral, tenen el seu límit en els drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, que són preceptes també reconeguts constitucionalment.
Si com a societat, i a través de les nostres institucions, ja ens hem dotat de forma consensuada d'aquestes regles de joc aplicables en qualsevol àmbit, quina necessitat hi ha de crear noves normes específiques i concretes per regular determinades eines que tenim a l'abast a través Internet? No serà que el que es pretén és intentar controlar la opinió crítica que podem expressar a través de comentaris al Twitter, Facebook, blogs o xats? Perquè per tal de perseguir i castigar tot allò susceptible d'alterar l'ordre públic o menyscabar la dignitat personal, ja fa temps que ens vàrem proveir de les eines i mecanismes necessaris per fer-hi front. Només cal la seva aplicació.
Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret.
