Tres estudiants de periodisme de la URV,
Adrià Tella, Andreu Rauet i Víctor Gómez, són els autors del documental
El Cas CF Reus, buscant culpables, que s'estrena aquesta tarda de divendres (a dos quarts de 7) a la sala Santa Llúcia de la capital del Baix. Dissabte ja es podrà veure en línia, al
canal de YouTube habilitat per a l'ocasió. És el treball de final de grau dels joves, després de mesos de feina. "Ha estat un projecte llarg, intens, i no sempre senzill", exposa a
Reusdigital.cat un dels realitzadors, Andreu Rauet. L'entrevistem hores abans del passi obert al públic.
- Han aixecat expectació, amb el documental.
- Sí. És un projecte que ens ha portat temps i feina, ja que després de tot és el nostre treball de final de grau, i això requereix el compliment d'alguns requisits periodístics per poder-lo aprovar. L'hem gestat a poc a poc per no equivocar-nos, i ens hem trobat alguns obstacles, pel camí.
- I doncs?
- Bé, hi ha hagut gent que no hi ha volgut participar, al documental. Per sort, vam picar a totes les portes que volíem, i hem arribat al nostre objectiu. Ens han dit que n'hem fet una bona difusió, del projecte, que hem fet bullir l'olla, i que com vostè diu, hem generat certa expectativa. És cert que no explicarem res que no se sàpiga, perquè el que ha passat al CF Reus Deportiu ha estat un secret a veus, però el que hem volgut és ordenar tot el que va passar per fer un relat entenedor per a l'espectador.
- Se n'han sortit?
- Creiem que sí. Creiem que la gent que vegi el documental entendrà què va passar. Hem volgut fer un relat cronològic per tal que s'entenguin determinats episodis a partir d'un punt de vista periodístic com és el nostre.
- Abans ha comentat que s'han trobat gent que no volia aparèixer al documental? Quins motius van donar?
- Simplement no hi van voler sortir. Són gent vinculada a la junta directiva d'aquell CF Reus Deportiu que va pujar a la Segona A, i suposo que no volien arriscar-se a fer cap declaració errònia que els pugui perjudicar.
- I amb l'entorn de Joan Oliver?
- Amb aquesta gent sí que vam poder negociar-hi durant mesos, i alguns estaven disposats a prendre part al documental i dir-hi la seva. Però ens posaven una condició, per afegir-s'hi.
- Quina?
- Que el relat deixés clar que ells també eren víctimes.
- Víctimes de què i de qui?
- De la pressió mediàtica que hi va poder haver tots aquells mesos, i després, quan l'equip ja va ser expulsat de la competició, suposo. L'enfocament que devien voler, per tant, és que mostréssim que ells també van patir molt per la crisi del CF Reus Deportiu. I nosaltres no el compartíem, aquest punt de vista, perquè crèiem que distorsionava la realitat.
- Han creat un relat cronològic dels fets, ha dit. Un cop units, tot plegat cobra un sentit que expliqui per què es va originar la crisi del club?
- Sí. Hem de tenir clar que un club esportiu no desapareix d'un dia per l'altre. Puc entendre que tothom tingui la seva pròpia visió, i segons qui posaria l'inici de la crisi en un altre moment, abans o després del nostre. Nosaltres l'hem situat a la temporada 2015/ 2016, amb l'ascens. Ja es van produir impagaments salarials a la plantilla. Si seguim el fil, ens trobem una auditoria que alerta dels números, i l'any 2018 es van generar nous impagaments als jugadors, i apareixen les trasferències de Core Store (la societat que tenia la majoria de les accions del CF Reus Deportiu) a Joan Laporta. Si ajuntem tots aquests fets, que no són pocs, entenem un relat que mostra, de manera progressiva, la crisi a la qual es va abocar el club.
- Els fets van lligats a la gestió econòmica, en essència.
- Hi ha més ingredients. Sí, el Reus va caure per una mala gestió econòmica, però qui sap si encara que hagués estat bona hagués caigut més endavant, per una possible manca de suport social i econòmic del teixit local. El club estava sol, no pas com altres del Camp de Tarragona, que tenen el suport de la indústria. El CF Reus Deportiu hauria pogut caure més tard, o perdre diverses categories, a saber. La gestió econòmica explica en gran part la crisi, però hi va haver altres factors, com La Liga, o la Asociación de futbolista españoles (AFE). I tot això també ho expliquem, al documental. Tothom hi va tenir certa responsabilitat, en la caiguda del club.
- També l'Ajuntament de Reus?
- Tampoc es tracta de culpar ningú. L'Ajuntament de Reus no és culpable de res, però un dels periodistes que apareix al documental, Marcos Lamelas, d'
El Confidencial, assenyala que el consistori és còmplice dels fets. És una opinió seva, que consti. No ho comparteixo, però potser a molts els hauria agradat que l'Ajuntament de Reus hagués fet alguna cosa més, com ara contribuir a la mobilització social en suport del club.
- Com que m'ha parlat d'un periodista, i al documental en surten uns quants, quin paper creu que va jugar la premsa, en tot el conflicte?
- Va ser una situació molt complexa. Les informacions que les fonts facilitaven semblaven contradictòries. Oliver és algú molt hàbil, tan sols cal que recordem aquelles rodes de premsa a l'estadi, de dues hores, que era capaç d'interrompre per anar al lavabo. En el conjunt del documental aquesta és una qüestió anecdòtica, però la tractem. Els mitjans han d'informar, però si la font els menteix de manera deliberada, tot plegat és nefast per al lector que, a més, és seguidor de l'equip.
- Han parlat amb els extreballadors del club.
- M'agradaria dir que el documental és un homenatge als treballadors. Si el CF Reus Deportiu va aguantar fins al 2019 i fins al 2020 va ser pels treballadors. Penso, posem per cas, en Jordi Benavent, que es va passar 13 mesos sense cobrar. Es diu ràpid, però pensem-hi, posem-nos a la seva pell, anant a treballar cada dia, les seves vuit hores, per no rebre ni un cèntim. Almenys els jugadors van recuperar tot el que se'ls devia a través de La Liga. Per tant, hi ha treballadors que no poden evitar sentir certa frustració, perquè ni de bon tros han pogut recuperar tot el que se'ls devia.
- Parli'm del propietari que va arribar després d'Oliver, el nord-americà Clifton Onolfo.
- D'Onolfo és de qui més informació hem pogut reunir i aportar després al documental. Després de tot, les figures d'Oliver i de Joan Laporta ja les coneixíem, i d'Onolfo n'hem pogut descobrir algunes coses. Presumptament, hem trobat vincles amb Oliver en empreses de la Xina, prèviament a la compravenda de la societat anònima esportiva. No es pot afirmar que hi hagués una operació deslleial, però en tot cas és quelcom que s'investiga judicialment. El propi Onolfo es va mostrar interessat en aparèixer al documental, d'entrada, però després se'n va desdir. Vam arribar a parlar amb la seva dona, i amb el seu nebot, però el que ens van comentar és que ni tan sols sabien per on ara. Crec que d'Onolfo encara en sabrem, de coses, vinculades al CF Reus Deportiu.
- Han rebut pressions?
- Ens han posat pals a les rodes, sí, però tampoc cal dir noms ni donar-hi gaire importància. Ens hauria agradat comptar amb la complicitat d'actors que considerem importants, en aquesta història, però el que compta és que per als tres ha estat un projecte gratificant. Molta gent ens ha mostrat el seu interès, i esperem que el documental agradi.
