Sempre al servei

Els minuts van a preu d'or en el Reus. La qualitat que té la plantilla fa que, per disposar de protagonisme, els jugadors hagin de suar la cansalada i respondre sobre la gespa. Ho sap molt bé un dels capitans, Sergi Masqué, que aquesta temporada no està tenint tanta presència com en cursos anteriors. Això sí, el llistó competitiu el manté ben elevat. Només cal veure el que va fer diumenge passat contra l'Elx Il·licità. El reusenc va entrar en el minut 60 i, després que el partit es posés 2-1, va sentenciar amb un doblet. Ell, més content que un gínjol. “En la plantilla hi ha 21 jugadorassos i tenir continuïtat és molt complicat, així que quan tens la possibilitat de jugar, ho intentes fer el millor possible”, detalla Masqué, que afegeix: “Estic molt content, perquè vaig disposar de 30 minuts i va sortir bé, amb dos gols que em reforcen moralment, tot i que el més important és que com a equip donem continuïtat a la bona línia.”

El partit de diumenge és significatiu i serveix també per definir el rol de l'atacant de 29 anys en el
Reus: tingui més o menys protagonisme sobre la gespa, sempre està al servei del que necessiti l'equip. Les vuit temporades que encadena en el club de la seva ciutat ho testimonien. “Quan fa tant de temps que hi milites i ets un dels capitans, intentes sumar, perquè tens una responsabilitat que va més enllà del futbol. Encara més si ets de la casa, com jo”, detalla Masqué, que afegeix: “Que l'equip jugui bé un diumenge és el reflex de moltes coses, no només del fet que hi hagi onze jugadors molt bons sobre la gespa.”

El futbolista roig-i-negre, que és l'únic que queda de l'ascens a segona B del 2011, fa retrospectiva i valora molt el moment que viu l'entitat: “En els últims anys s'ha fet un pas endavant quant a infraestructura, tot s'ha anat professionalitzant i és molt maco viure aquest canvi des de dins.” Després de tant temps, té clar el seu anhel: “El Reus ho és tot per a mi, i tant de bo acabi la carrera aquí, tot i que ara no m'ho plantejo. El que m'agradaria és que se'm recordés com a membre d'un equip que va fer una cosa gran, i fer el salt a segona ho seria.”

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç.