Tres generacions de reusencs vinculats al motor

Jesús Rodríguez va arribar a Reus l'any 1962, des del seu poble natal, Junquera de Tera (Zamora). "Llavors no participava en res", explica. Va ser arran d'estar aquí que li va sorgir la fal·lera pel motor. Tot va coincidir, més o menys, amb l'obertura de l'establiment de venda de vehicles, actualment a la plaça de les Baldufes. Va iniciar-se amb la conducció de karts l'any 1971. "Després em vaig passar als turismes", diu, per acabar conduint vehicles de fórmula, el que realment li agradava.

"Durant aquells anys el kart no es coneixia", comenta. El Jesús hi va córrer 6 anys, i després va disputar la Copa Renault, amb un model Copa 5. Expressa, però, que on realment va gaudir va ser amb els fórmula. "En vaig tenir 5 o 6", diu orgullós. Fins i tot alguns dels que va adquirir ara els tenen col·leccionistes. Recorda amb nostàlgia que en va comprar un altre "amb tres companys", i es van dedicar a posar-lo a punt. En aquesta línia, va disposar d'un vehicle amb "el que tothom va ser campió, menys jo", bromeja. Es tractava d'un fórmula molt semblant als actuals.

Jesús Rodríguez no va aconseguir guanyar moltes carreres. Al contrari del seu fill, un altre Jesús Rodríguez. "Vaig agafar el seu relleu", recorda, i el 1988 va disputar la seva primera carrera, tot i que ja feia 2 o 3 anys que entrenava. El seu palmarès és ampli, amb diversos campionats d'Espanya, la Copa Clio, la Citroen Saxo Cup, el Dia Internacional Copa Renault o unes 24 hores de Montmeló.

Actualment, Jesús Rodríguez fill també és monitor de proves de l'empresa Orbex, que es dedica al control de vehicles. "Vaig decidir prescindir dels fórmules, li vaig dir al meu pare que no volia conduir res que no pogués guanyar", diu. A partir del tercer any, la seva dinàmica sempre era quedar entre els 5 primers, però recorda que al principi "em costava molt".

De Constantí a Calafat

Durant els primers anys de Jesús Rodríguez pare, era complicat trobar un indret per entrenar: "Havia de córrer al polígon de Constantí o anar a Madrid, que era molt car". Així mateix, Rodríguez entrenava com podia, explica que "trobava un descampat i parlava amb els guàrdies i em deixaven mitja hora". Per sort, poc després es va obrir el circuit de Calafat i tot va canviar.

En canvi, el seu nét, el David, de només 8 anys, pot triar entre una àmplia diversitat de circuits per entrenar. Entre tots, han elegit el del Vendrell. Entrena gairebé cada setmana que no té campionat amb el seu pare. En cas que hi hagi competició, aprofiten el circuit on han d'anar per fer la carrera per practicar. Sembla que no ha de ser així, però la pràctica dels karts mereix una àmplia dedicació. El David, el seu pare i la seva mare marxen el dijous cap a l'indret de la competició per preparar el cotxe, entrenar el divendres, i competir el cap de setmana. Val a dir, que els Campionats d'Espanya de kàrting duren gairebé tot l'any.

Els premis també han canviat. La situació econòmica ha provocat que es retalli amb tot el que envolta els campionats del món del motor. "Abans era molt diferent, si tu guanyaves una cursa, et donaven diners, o fins i tot un cotxe", explica Rodríguez fill, qui expressa que "ara no et donen res". Un altre tret diferencial: l'afluència de públic. "Abans hi havia moltíssima gent als circuits", diu el seu pare.

La dificultat d'un campionat és molt gran. Jesús Rodríguez creu que la gent "es pensa que quan un surt a córrer aspira a quedar campió, i alguns ho fan per finalitzar en el lloc 10 o 12, i no per això és pitjor". En aquest sentit, entén que va en funció del "temps dedicat i els diners".

El futur, el David

Amb el motor a les venes, el més normal és que el fill del Jesús seguís amb la tradició familiar. El David disputa ara mateix la categoria més petita del campionat de kàrting, tot i que ja apunta maneres. "Millor que nosaltres", diu amb broma el seu pare. En aquest sentit, mantenen l'objectiu d'inculcar-li que res és fàcil, i que haurà de treballar per arribar ben lluny en aquest complicat sector. "Li demana a la seva mare que compri cava, per assajar quan pugi al podi", comenta, "i jo li contesto: veurem quantes vegades ho fas, David".

No disposen de mecànics professionals. Tal com porten fent durant molts anys, ells mateixos són la mà d'obra. El Jesús reconeix "gaudir fent-ho, com el meu pare m'ho va fer a mi". A més, sap que amb el pas dels anys aquest fet es converteix "en una experiència brutal". El pare del David es dedica a posar a punt el kart per al cap de setmana, i hi dedica entre 8 i 10 hores setmanals. A més, compra material semi-nou, i al cap d'un temps l'acaba venent de manera "que encara hi guanyem diners".

El motor, un esport complicat

Actualment, només els números u del motor, i gràcies, disposen de patrocinadors per poder viure d'aquest esport. "És una missió impossible", diu Jesús Rodríguez fill. A més, l'afició per als karts, i competicions inferiors de motor, "ha disminuït", explica l'avi del David, qui reconeix "estar bastant cansat d'aquest sector", i que només mira les carreres de Fórmula 1.

També és difícil pels pares. Durant el transcurs del Campionat d'Espanya, les competicions duren de dijous a diumenge. "Els entrenaments poden ser des de les 6 del matí fins que es fa fosc", comenta el seu pare, mentre que el cap de setmana és quan es disputa la carrera oficial. Quan es troba en una carrera veu tot tipus d'ambients, des de pares nerviosos perquè el seu fill no està fent el millor temps, fins a d'altres de més tranquils, com el seu cas: "Has d'estar calmat, les coses arriben, per exemple el David està evolucionant molt ràpid, el seu nivell d'agressivitat i tècnica creix dia a dia".

Les competicions en kart són complicades. Durant una carrera de la categoria del David, hi ha una diferència de 8 o 9 dècimes entre els 36 nens que formen la graella, i els 10 primers es troben a només 3 dècimes. "Com la fórmula 1", diu l'avi del noi.

Sigui com sigui, amb més o menys títols, ja són tres generacions amb l'olor a gasolina, els pneumàtics i el motor com a protagonistes. Podem dir que de les úniques al Camp de Tarragona. El David és jove, i encara té un futur al davant. Tal com ja han fet els seus antecessors, haurà de mostrar sacrifici personal, combinat amb un esforç per part de tots, sobretot la família. Com diu la dita popular: 'Càrrega que plau no pesa'.