Quines sensacions té quan us diuen que sereu el pregoner de la Festa Major?
De sorpresa, perquè no t'ho esperes, però de sorpresa agradable. En cap moment se m'havia passat pel cap que m'ho oferissin: em va trucar l'alcalde i li vaig dir que sí. Al mateix temps, vaig pensar que és un repte molt important i vull estar a l'alçada de les circumstàncies. Em va fer molta il·lusió perquè a més pots encendre la Tronada! És més, em fa més il·lusió encendre la tronada que el pregó en si mateix! (somriu).
Com a reusenc l'ha d'omplir d'orgull.
No t'ho planteges que un dia t'ho demanaran. Jo faig les coses perquè m'agrada fer-les: el Mercat del Mercadal ja el portem fent amb el Bravium des de l'any 1999; amb Sant Perico vam començar el 2003; també fem el Carro dels Romanços… Es van fent coses, però no perquè a la llarga pensis que et concediran aquests honors. Va ser sorpresa, com va ser-ho el Tro de Festa l'any passat.
Tot aquest seguit d'accions culturals que ara repassava tindran molt a veure amb la seva elecció.
Sembla que sí. Però ha de quedar clar que fas les coses perquè t'agraden. Jo sóc un enamorat de la ciutat, de Reus, i amb mi el reusenquisme està molt arrelat. El que fas és perquè la gent pugui venir, els hi agradi, participin. Això no és un mèrit i tampoc és falsa modèstia.
Ha costat molt fer el pregó?
Ha costat? No. Va costar trobar un fil amb el qual podies anar estirant la corda. Què he de fer? Parlar d'economia? No és el meu camp. De les festes? Això s'acaba de seguida. Llavors, la qüestió és trobar el fil i a partir que tens la idea anar estirant-la. Un cop tens la idea ja et poses a consultar llibres, documents, què va dir aquell i què va passar aquella vegada.
Però ara ja està enllestit, oi?
Sí, llest i imprès. Mira. (Des del seu despatx estant, va a buscar la còpia del pregó que té enquadernat, a tocar del seu ordinador per mostrar-lo). Clar, cada vegada que ho llegeixes… Si poso alguna cosa serà sobre la marxa, improvisada. I em poso aquí (senyala l'espai des d'on assaja el pregó) i controlo els 'tempos' i tot plegat. Crec que pot estar bé de temps.
Què ens pot dir, encara que sigui per damunt, per on aniran els trets?
El pregó parla de la festa, els Gegants, el Seguici… Això s'acaba de seguida. Tot això, revestit de tot allò de més que es parla, és el que costa més. Parlarem del reusenquisme.
Del passat i de l'actual?
Sí. Del passat i de l'actual. No he dit res a ningú per no donar més pistes. Jo crec que, mínimament, pot quedar una mica bé (riu sense complexos). Si has de xerrar mitja hora, costa de trobar com encadenaràs tot el discurs!
Més enllà d'aquest fet, com veu culturalment Reus?
Jo no crec que haguem perdut força ni pistonada. El que passa és que ens ha tocat viure aquesta crisi econòmica i mira, feina rai per tirar coses endavant! Fa dos anys, vam posar cinc-centes persones vestides d'època al Fortuny. Allò era un risc. Alguns ho van criticar dient que com podia ser, en temps de crisi, que la gent s'hagués de gastar 80 o 90 euros en els lloguers dels vestits i anar al concert. En canvi, ningú critica que, per exemple, al camp del Barça una entrada et pugui costar 200 euros o 250. L'acte que vam muntar nosaltres era per alguns 'retrògrada', però pagar el que val una entrada del Barça, no. Doncs, mira, va donar la circumstància que va ser un èxit i se'n va parlar a tot Catalunya. Hem de ser llançats i fer coses. Econòmicament, és important, però no hem de fer coses mentre tinguem subvenció i, sinó, no.
En resum, treure'ns la idea que si no hi ha diners no podem moure res.
És clar! L'Ajuntament, aquest o el que sigui, ja en té prou de problemes. Munta el que hagis de fer i, després, si has fet curt de diners, ja demanaràs ajuda a l'Ajuntament.
Quina salut li veu al Bravium?
A Reus hi ha moltes entitats, el problema no és això. Però, moltes estan tancades i com no s'obren a la ciutat, hi ha un munt d'espais que no es fan servir. Nosaltres, aquí, agafes això (mostra un calendari), una de les coses que hem aconseguit és que et poses al gener i, dia per dia, a l'escenari hi ha coses: actuacions, assajos, ara aquí, ara l'altre. Això és el que s'ha d'aconseguir, que les entitats s'obrin d'una punyetera vegada.
Quan diu que hi ha entitats tancades suposo que es refereix en tots els àmbits.
No és un problema econòmic. Hi ha entitats que es queixen perquè no hi ha subvencions i jo els dic: deixa estar la subvenció, això potser vindrà després o no, però primer belluga't! El que s'ha de fer és trobar la manera de finançar-ho. Posem l'exemple del Bravium: amb els socis pots cobrir les despeses generals de tot l'any, llum a banda. Però si fem una sortida o un bolo, amb aquests cèntims ja pagues una part de l'electricitat; si fas unes obres de teatre, que a vegades hem sigut vint persones, aquestes no et donaran benefici però sí que és un currículum que et permet presentar currículum i agenda de cara a organitzar nous espectacles. Aquí és on pots trobar aquesta compensació econòmica que falta.
Com ara?
Nosaltres col·laborem amb la Cavalcada de Reis, amb els contes per a adults, el Mercat del Mercadal, 'Sant Perico', el Carro dels Romanços, les 'Varietées'.
I per què creu que a les entitats reusenques els costa obrir-se?
Jo també vaig tenir la teva edat. I quan volies fer alguna cosa et deien: "No home, no. Jaume, no". Sempre hi havia por. De les institucions i de tot arreu. Jo faria un clam a la joventut perquè sou els que heu de tirar del carro d'aquí endavant. Entenc que cada persona jove que tingui una inquietud l'ha de poder tirar endavant. Quan vaig començar a fer coses al Bravium, ja pensava que si algun dia tenia capacitat de decisió, aquí ha de venir tothom. La cosa sortirà millor o pitjor, però ho farem. Aquí venen els de la Cobla Jove de Reus, o també teníem uns joves que tocaven el piano a quatre mans. Ens van venir a demanar si podien venir assajar, perquè tocaven en un hotel a Salou els dissabtes. Doncs ens vam posar d'acord. I ara, dels dos, un d'ells és pianista del musical que fan a Madrid de Los Miserables. Està establert a Madrid, és una fera, un tiu fantàstic. Per mi, l'orgull, és dir que va començar aquí. I això, és fàcil, és així de fàcil.
Quin futur li desitges al Bravium?
El problema és que quan poses el llistó molt alt, i nosaltres ho estem fent amb totes les activitats que preparem, que hi pugui haver continuïtat. I això no és fàcil. És veritat que avui en dia, a les entitats, de gent compromesa costa de trobar-ne. Això no té cap secret: treball, treball, treball, treball. No té cap secret ni cal ser un gran espavilat, però sí requereix que diàriament puguis treballar. El problema és, especialment, en la gent jove que és creativa però que per tirar del carro i passar hores, t'ha d'agradar molt. La gent jove munta alguna cosa perquè li agrada el que fa, però la feina més grisa, d'organitzar, temps, paciència, anar darrere de la gent, doncs no.
Una d'aquestes accions de pica pedra ha estat el Mercat a l'Antiga.
Sí, ha funcionat molt bé. Però veus, em va costar poder portar nous oficis i me'n van venir cinc de Pinell de Brai. Perquè sinó, cada any, és el mateix. I enguany, per això, n'hem portat dos més d'oficis, el ceramista i el vidrier. La plaça estava de gom a gom. Doncs això, l'administració, com que ha vist com funcionava, s'hi ha implicat. Primer ho han de veure. Generalment, si tractes bé la gent, col·laboren desinteressadament.
Tots aquests actes paral·lels i la incorporació de més i nous elements al seguici festius, sembla que estan revitalitzant la festa major.
Recordo que quan era jove només hi havia, com elements del seguici, el ball de bastons, i ja està. Llavors, per allà l'any vuitanta, que vam trencar amb el sistema antic de l'època del Franco i van sortir Ajuntaments democràtics, tots es van començar a llençar i a crear tot això. La joventut jo crec que és molt vàlida, però també han de tenir espais per poder desenvolupar la seva creativitat: a la Palma sempre està ple i s'haurien de buscar nous espais.
Espais fora dels existents?
I fins i tot espais nous.
Com el Giny?
Veus, allà baix ja es fa això. Però veus, algú que no està interessat pel Trapezi o per fer de pallasso, i que vulgui assajar allà també ho hauria de poder fer. La gent hi és i la demanda també, perquè nosaltres al Bravium ens venen constantment persones interessades. Si nosaltres no tinguéssim el clero i tota la casa fos nostra, totes les dependències estarien plenes.
Tens algun acte predilecte de Festa Major?
Jo sóc molt dels Gegants, dels Nanos, de l'Àliga i de la Tronada. Vull dir que, pràcticament ho he fet tot. Fa uns anys anava a les barraques, un parell d'hores. M'agrada l'aire solemne de l'Àliga i la Tronada; si no hi fos, a la festa li faltaria quelcom.
L'any passat, precisament, va ser declarada festa d'interès patrimonial. N'hi ha que diuen que això de la Tronada són quatre petards. Què els diria?
I n'hi ha que diuen que el Seguici és massa llarg. Jo trobo que no: és gràcies al Seguici, embolcallat amb els Nanos i els Gegants i l'Àliga i tot plegat, i la Tronada al final, és precisament el motiu perquè l'hagin declarat festa d'interès patrimonial. Ja ho sé que és pesadet ara el ball dels cercolets, ara l'altre ball… Però escolta'm, és això. El que passa és que la gent encara hi està poc acostumada. En pocs anys han aparescut molts elements.
Tot plegat és el que fa singular la festa reusenca?
És clar! Això és com quan van sortir Dames i Vells. Òstia, doncs molt bé per la Gata Borda! Cada any, pel dia 27, fan la cercavila i acaben allà, a la Magnòlia, on comencen les actuacions. La nostra festa és aquesta. Això és com el Masclet: no és qüestió d'emborratxar-se, és més. El que passa és que sí, hi ha uns moments de disbauxa, que hi han de ser.
Què canviaria de Sant Pere?
Òstia. Res! Jo crec que té les seves parcel·les. I encara hi posaria algun element més. No me'n sobra cap. El que m'agrada és quan s'ajunta tot el Seguici, amb les campanes tocant i veus la vida a la plaça.
Amb tot, des del seu anunci com a pregoner, segur que ha rebut moltes mostres de suport pel seu estat de salut.
Massa. Et prometo que massa. Avui he anat a plaça de Prim i, per no trobar gent, perquè tinc la veu bastant fotuda pel tractament de la quimioteràpia, he passat pel carrer del Vidre. I això em cansa. Dilluns em van posar la segona tanda de la injecció. L'any passat ho vaig fer: sis mesos de quimio, després em van operar una altra vegada, vaig fer trenta-tres sessions de ràdio… I ara he començat de nou amb la quimio, més agressiva, i la medicació són 48 hores. És a dir, quan acabes, et deixa una mica aixafat. Ahir estava una mica cansat, però és clar, no pots parar. Són dos dies de baixada però després vas recuperant.
