L'esclat devocional del Sant Enterrament acarona la primavera

Aquestes, són, segons el Guió tradicional: la Cohort Romana dels Armats de la Sang, el Guió principal, la Creu dels Ollers (Reial Congregació de la Puríssima Sang), el Sant Sopar (Sant Josep i Sant Jaume), l'Oració a l'Hort (La Salle), el Petó de Judes (Sant Tomàs d'Aquino), Pere nega Jesús (Sant Pere Apòstol), Jesús a la columna (Nostre Pare Jesús a la Columna), Ecce Homo (Sants Just i Pastor), Primera caiguda de Jesús (Sant Josep Obrer), Jesús troba la seva mare (Jesús de l'Amargura), Verge de l'Amargura, (d'aquesta confraria), Verònica (d'igual nom), Segona caiguda de Jesús (Sant Miquel Arcàngel), Nostre Pare Jesús del Calvari i Verge del Calvari (del mateix nom), La llançada (Sant Crist de la Creu), Ecce Mater Tua (Congregació Mariana), el Sant Crist de la Sang (Escolania, Cor de Cantors i Cambreres), la Mare de Déu de la Soledat (d'aquesta confraria), El Davallament de la Creu (Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia), La Pietat (Sant Bernat Calbó) i el Sant Sepulcre (Cavallers del Sant Sepulcre).

 

A les 8 del vespre, el carilló del Campanar donava el tret de sortida de la processó des de la Prioral de Sant Pere amb el següent recorregut: plaça de Sant Pere, Fossar Vell, ravals de Robuster, Martí Folguera i Jesús, plaça de Prim, raval de Santa Anna, plaça de Catalunya i raval del Pallol, per acabar a la plaça de la Puríssima Sang, on s'hi troba el temple que dóna nom a la congregació del segle XVI, segona en antiguitat a la ciutat, després de la de Sant Isidre i Santa Llúcia, coneguda com la dels 'pagesos', documentada en el segle XIII. 

 

La processó cloïa amb la terna eclesiàstica (el prior de la ciutat, acompanyat per dos preveres més), l'Estendard de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, enguany portada per una representació d'El Círcol de Reus -cada any  es convida una entitat  o personalitat compromesa de la ciutat-,  exclavaris de la Congregació, expresidents i representants de l'Agrupació de Confraries, així com autoritats municipals. La Colla Jove de dolçainers de Tortosa, seguint la tradició d'altres anys amb la participació d'altres grups, donava el toc musical final amb les músiques tradicionals de la Setmana Santa reusenca i catalana.   

 

Un cop el seguici processional arribà a la porta del temple de la Puríssima Sang, i després de l'entrada de l'Escolania i Capella del Sant Crist, el Sant Crist, la Mare de Déu de la Soledat i, finalment, el Misteri del Crist Jacent en el Sant Sepulcre, se celebrà l’Adoració de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, que serví per cloure la Solemne Processó del Sant Enterrament, que, al marge de les inclemències metereològiques primaverals, se celebra a Reus des del segle XVI.