L’irresistible ascens de la figura de Prim després de la seva mort

Com a home públic i soldat polièdric, les diverses -i sovint contradictòries- facetes de l’actuació militar i governativa de Joan Prim al llarg de la seva vida han permès que després del seu assassinat hagi estat reivindicat per bona part de l’espectre polític espanyol. Des dels seus mateixos correligionaris, els liberals, que -en paraules de l’historiador Borja de Riquer- després de la seva mort necessitaven 'un màrtir' que apuntalés el regnat d’Amadeu de Saboia que havia perdut el seu principal valedor, passant pels conservadors de la Restauració que enaltiren només al militar africanista victoriós, als republicans que enarboraren la seva memòria com a símbol antiborbònic o els lexourristes que es declararen hereus de la seva tasca dècades més tard, tots els corrents polítics de finals del segle XIX i principis del XX van aprofitar hàbilment la seva trajectòria en una temptativa de manipular i falsejar convenientment la realitat.

D’aquesta forma s’explica, per exemple, que el partit republicà de Ruiz Zorrilla -un claríssim oponent a Prim que es declarava monàrquic- fos el que amb més constància reivindiqués la figura del general reusenc i establís una mena de culte a un dels herois de la revolució de setembre que va representar el derrocament de la reina Isabel II. Segons l’anàlisi de Riquer, tenia molta més càrrega simbòlica apropiar-se del llegat de l’heroi de La Gloriosa que reclamar una I República que havia arribat per camins purament 'administratius', sense relat ni rebel·lia popular. 

De la seva banda, Josep Fontana ha ofert una visió en la qual el paper preponderat dels estaments poderosos catalans és essencial per fer recular el liberalisme més exaltat, aquell que hagués conduït a un projecte polític democràtic pel qual no estava preparat ni el país ni l’Estat. Segons Fontana, “el 1841 el rellotge de la història marcava hores diferents a Espanya i a Catalunya” i Prim col·labora com a repressor centralista d’un moviment que anava més enllà dels interessos de les classes acomodades de manera inconscient. El catedràtic de la UPF ha afegit que “aleshores el general encara no tenia un camí ideològic propi i que quan el trobà li va costar la vida”.

Pel que fa als professors Ramon Arnabat (URV) i Lluis Ferran Toledano (UAB) han centrat les seves intervencions d’una banda, en la transcendència que la primera guerra carlina va tenir no només en la configuració militar i ideològica de Prim sinó també en el context del país i, de l’altra, en el pal de paller que va representar el general per tota una sèrie de polítics i soldats que dominaren la vida pública de l’Estat durant bona part del segle XIX. 

Després de destacar l’èxit i l’interès de les trobades que des de dijous s’han celebrat al Centre de Lectura en el marc d’aquestes Jornades d’Història, el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, el delegat de Cultura de la Generalitat al Camp de Tarragona, Jordi Agràs i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer han tancat, posteriorment, l’acte que formava part del Bicentenari General Prim-Reus.