La casa vella i les seves olors, les anades a l'escola en bicicleta, la tràgica mort del Rosset, els dilluns al mercat de Tàrrega o l'arribada a Barcelona deixant endarrere el poble. Aquests són alguns passatges i records que descriu Foix al seu nou llibre que se centra sobre tot en aquells primers anys de la seva vida. L'escriptor creu que aquests són els anys que queden per a tota la vida: Són "les pedres de fons i mestres que no oblides mai" i que inculquen "l'ambient, la família, els amics, els mestres, el descobrir el món i el perdre la innocència".
El periodista ha declarat que el llibre està destinat a la gent de la seva generació, la gent de les seves terres, que "ha crescut, viscut i s'ha format en ambients rurals" i la gent de ciutat que qui més qui menys té l'arrel al món rural. "El llibre és un testimoni d'una persona que ha viscut una situació i que l'explica", ha dit, al temps que ha negat que sigui un llibre de recerca o històric. És una obra "molt impressionista d'aquella època". Foix ha reconegut que el que li interessa és que el llegeixi la gent del seu poble, Rocafort de Vallbona, perquè hi té "un deute de gratitud".
El preàmbul del llibre està dedicat a la seva arribada a Barcelona. Ha explicat que en aquella època, de principis dels 60, treballava molt, unes vuit hores, i dissabtes també, i després el temps que li quedava lliure descobria Barcelona. "La Barcelona d'aquella època era plena de fum i de contaminació, era una Barcelona amb molta vitalitat malgrat tot. Hi havia molta gent vinguda d'arreu del món i era una ciutat on hi havia 11 diaris, no hi havia llibertat, però hi havia unes escletxes per les quals sempre hi circulava vent fresc", ha explicat. El periodista va treballar durant uns anys fent d'oficinista en una botiga de recanvis i va decidir estudiar batxillerat i, posteriorment, fer Periodisme.
Foix ha recordat que els primers dos anys a Barcelona va estudiar idiomes i volia ser traductor. "Hi havia la possibilitat de fer periodisme i vaig fer el Batxillerat d'una tirada. Estic molt agraït a l'ensenyament pública". El periodista va aconseguir entrar a 'La Vanguardia' i ha admès que si aconseguies entrar al diari era com si haguessis guanyat unes oposicions. "Vaig donar molt la tabarra al director i em va deixar traduir el 'The New York Times' els caps de setmana", ha apuntat.
El periodista ha destacat que a Barcelona hi ha hagut canvis extraordinaris. "La ciutat és llibertat perquè hi ha moltes capacitats, formes i maneres de viure i ningú es posa amb tu si tu no et fiques amb ningú", ha afegit. Mentre, ha continuat, "als pobles no és així perquè hi ha un control remot o pròxim de tot el que fa la gent". Ha definit Barcelona com "una ciutat cosmopolita i oberta". En aquest sentit, segons Foix, si la ciutat és llibertat, "el poble és intimitat, proximitat i el poble cuida de la gent i a vegades de forma excessiva fins al punt de dir que una persona no pot fer una cosa". L'escriptor ha apuntat que Barcelona és "llibertat i té una comunicació amb el món i està al mapa".
Sobre l'ofici de periodista
Comparant l'actual situació amb la que va viure ell quan tenia 17 anys, ha assenyalat: "La meva generació que neix després de la guerra va de baix cap dalt d'una forma constant, però ara la nova generació ja està dalt. Ara s'haurà de mantenir com pugui, però d'oportunitats n'hi ha igualment", ha assegurat. Foix ha considerat que quan s'entrava a un diari si una persona tenia ganes de treballar i tenia bon rotllo amb la gent s'aconseguia tenir una vida professional tranquil·la, agradable i pròspera. "Això encara és viable avui, però els instruments són diferents. Un periodista avui ha de fer una marca ell mateix i no la podrà fer a través d'un mitjà poderós".
En aquest context, ha manifestat que el periodisme és cultura i que si el periodista vol "arribar lluny i viure en plenitud la professió ha d'haver llegit molt". "Un bon periodista és qui en algun moment de la seva vida ha llegit de forma desmesurada, llegir història, literatura i assaig i després saber relacionar i saber distanciar-se de les coses pròximes". Foix ha assegurat que analitzar el moment que es viu ara sense saber què ha passat no porta enlloc.
'La marinada sempre arriba' compta amb algunes il·lustracions de Xavier Cabanach com un homenatge als llibres que es van editar a la primera part del segle XX a Catalunya.
