Alegria, això és el què vaig sentir quan vaig veure la Natàlia Rodríguez creuant la línia de meta en primera posició. Campiona del món de 1.500 m, un títol guanyat a pols per una atleta de solera i de cor.
Indignació és el que vaig sentir després, no tant per la desqualificació a nivell tècnic decretada pels jutges del campionat del món d'atletisme de Berlín. Indignació, sobre tot, per la falta de suports a una atleta que tots aquells que fa molts anys que coneixem el món del l'atletisme a casa nostra, sabem que és una gran esportista. I sobretot, millor persona.
Recordo que des de ben petita la Natàlia ha demostrat ser una gran atleta, no només a nivell competitiu, sinó sobretot a nivell humà: generosa, simpàtica, sempre amb un somriure als llavis, humil tot i estar per sobre de les seves rivals, i gran companya.
Exemple d'esportivitat, tots aquells que hem pogut coincidir en competicions amb ella sabem que és una gran persona, incapaç de realitzar una maniobra tàctica voluntàriament per tal de fer mal a alguna de les seves rivals.
Tal i com s'ha comentat en alguns articles, la cursa de 1.500 m és molt tàctica i la pressió, els nervis i els possible contactes amb la resta d'atletes són habituals, tot i que no vol dir que siguin voluntaris i intencionats. Segons ha comentat en les seves darreres declaracions va ser una “maniobra arriscada” i tots sabem que, a vegades, poden no sortir bé. Aquest cop la bona sort no va estar de la seva part.
Tot això no justifica titllar una gran persona del que no és, posant en dubte la seva esportivitat. Per nosaltres, Natàlia, no tan sols ets la campiona, sinó que sabem que continues sent un referent d'esportivitat.
Ernest Aymamí és president del Consell Esportiu del Baix Camp.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics