Només parlant de pensions

"España registra la menor tasa de trabajadores por jubilado en 17 años", elPlural.com, 10-01-14. Progressivament ha anat disminuint la població ocupada i, conseqüentment, s'ha reduït el nombre d'afiliats a la Seguretat Social. Ara, el rati és de 1,96 afiliats per jubilat donat qué el nombre de pensionistes ha augmentat en 2013 fins els 8.315.826, mentre que el nombre de cotitzants ha baixat fins els 16.258.042, més de 85.000 menys que al 2012.

Però, en lloc de aplicar mides per crear ocupació, encara que sigui en un futur, per reduir l'atur que ha anat augmentant fins a superar els 6 milions en 2012, i segons l'Eurostat, segueix per damunt d'aquesta xifra, tot i que el darrer informe de l'EPA (Enquesta Població Activa) és de 5.896.000 (26,03%) -a Catalunya de 820.400 (22,26%)-, el que es fa és desvincular l'IPC de les necessàries revaloritzacions (per la qual cosa cada any -si no es vol dir que baixaran les pensions- tots els pensionistes perdran més poder adquisitiu) i xafar la guardiola del fons per a tal efecte, que amb el govern anterior va arribar fins els 67.000 milions. Fins el moment ja se n'han tret més de 18.000 milions que, tal i com està quedant la situació, ja no es retornaran.

Amb la capacitat de despesa retallada al sector que, més deslligat de crèdits i hipoteques,  encara pot anar gastant i la pèrdua de seguretat en les pròpies possibilitats que han comportat les mides laborals adoptades que, per ara i tant, no creen llocs de treball, i si s'arriben a crear ja veurem en les condicions que serà, és totalment impossible que l'economia pugui avançar i molt menys créixer, amb l'agravant de que tot el mercat laboral i els avenços socials que en aquests anys s'ha destruït es molt difícil que pugui reviscolar, de manera que els comptes de la S.S. no es podran recuperar, ans el contrari. Quin panorama! Quin present! Quin futur !

I pensar que encara queden dos anys de marge per poder seguir en aquesta línia de despropòsits polítics i desastres socials perquè, a cavall d'una majoria absoluta que sembla que ho pot justificar tot, ens vulguin implantar una determinada ideologia de treball i de vida a tota l’heterogènia societat, una ideologia tancada i retrògrada, i amb un negacionisme rabiós i absurd de la diversitat existent al territori -tret de com ho utilitzen folkloricament- al que se l'hi ha atorgat el poder per governar i mantenir la concòrdia.