Dijous, 28 de Març de 2024

27S: eleccions plebiscitàries o constituents?

07 d'Agost de 2015, per Jesús Gellida Albiol

Ja les tenim aquí, el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Un Parlament que haurà de posicionar-se clarament respecte a la qüestió nacional, però també respecte la qüestió social. Unes eleccions que no seran unes autonòmiques més, ja que mouran tot el tauler polític català i el de l’Estat espanyol. En aquest context, dues lògiques intenten imposar-se respecte al caràcter dels comicis del 27S.  

Eleccions amb caràcter plebiscitari. Es parla d’un plebiscit, entès com un sí o un no a la independència. Una lògica que vol fer creure que aquestes eleccions són el referèndum que no s’ha pogut fer. Aquesta lògica, imposada per Mas i Convergència sota xantatge de no convocar el 27S, vol amagar el debat sobre quin model de país volem. La estratègia de “primer la independència i després ja veurem” és deixar en mans de les elits la definició i estructuració del nou país a través d’un procés constituent controlat des de dalt. Un procés constituent que realment ja l’està articulant la dreta catalana des de fa 5 anys. Suport a les darreres reformes laborals, privatitzacions, retallades contínues en sanitat, educació i serveis socials són l’ADN de les polítiques neoliberals del govern català actual.   

Eleccions amb caràcter constituent. La lògica és la d’articular un majoria favorable a l’obertura d’un procés constituent no subordinat a res ni a ningú per definir entre tots i des de baix quina Catalunya volem, acabant decidint en un referèndum vinculant sobre la independència. Una proposta estratègica que obri la possibilitat d'ampliar l'espai per fer efectiu el dret a l'autodeterminació del poble català i que alhora sigui favorable als interessos de les classes populars i treballadores de Catalunya. Dins d’aquestes lògiques dues candidatures destaquen sobre les altres: Junts Pel Sí i Catalunya Sí Que Es Pot. 

La llista unitària independentista de Junts pel Sí, encapçalada per Raül Romeva (ex-ICV) seguit de Carme Forcadell i Muriel Casals (ex-dirigents de l’ANC i d’Òmnium Cultural respectivament), té una curiosa “particularitat”. I és que si és la llista més votada i pot formar govern el proper president serà l'Artur Mas. Una estratègia de maquillatge molt ben articulada on s’amaguen l’actual president de la Generalitat, Convergència i les seves polítiques neoliberals i que compta amb un ampli suport dels mitjans de comunicació catalans. En aquest sentit, destacar que el president Mas s’ha sortit amb la seva i ha aconseguit una llista unitària amb ERC i el suport de les entitats independentistes.

La subalternitat d’ERC acompanyant el govern de Mas en allò decisiu en els darrers anys i ara formant part de la llista del president no fa més que legitimar les polítiques antisocials dutes a terme fins ara pel govern de la Generalitat. Unes polítiques que són la concreció pràctica de l’articulació d’un procés constituent favorable als interessos d’una minoria privilegiada que s’enriqueix a costa de l’empobriment continu de les classes populars. Des que Mas governa (2010) ha augmentat l’atur, la precarietat i la desigualtat a causa de les polítiques austericides aplicades pels seus governs, sense oblidar tots els casos de corrupció tan propers a Convergència, ni  la repressió al  15M i a tot moviment de contestació social contra les retallades.

Respecte a Catalunya Sí Que Es Pot s’intenta articular una candidatura àmplia de confluència que entrellaci la reivindicació social i nacional. Una candidatura que en el seu manifest defensa un procés constituent propi i no subordinat i la realització d’un referèndum per a decidir quina relació volem mantenir amb l’Estat espanyol. Així mateix, aquesta candidatura vol fer front a la situació d’emergència social, pobresa i desigualtat a través de la implementació d’un pla de xoc per rescatar a la ciutadania que està patint la crisi. Una candidatura que ha de treballar perquè hi hagi una veritable confluència ciutadana i no tan sols una coalició de partits. És per això que el treball des de la base i col·laborant activament amb la mobilització ciutadana són imprescindibles per articular realment una alternativa de govern.   

Finalment, la candidatura de la CUP-Crida Constituent, la qual considera les eleccions com a plebiscitàries i constituents, pot jugar un paper molt important segons el seu posicionament a partir del 28S. A partir d’aquesta data caldrà veure si és factible la unitat de les forces d’esquerres i rupturistes que estiguin a favor d’un pla de rescat ciutadà i de l’obertura unilateral d’un procés constituent català, com a acte de desobediència i de trencament amb l’estat que permeti definir quina Catalunya volem per així fer realment efectiu el dret a l’autodeterminació del poble català.  

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  08 d'Agost de 2015

A voste que li semble? si es

A voste que li semble? si es demócrata y respetuoso de las leyes de su país ESPAÑA, sabra de sobra que son y sus país no es ESPAÑA, como extrangero no podrá votar estonces tanto le da