Molt encertadament, el ninotaire "el Roto" publicava al diari El País (21 d'abril de 2020) una vinyeta amb la frase "sobran estadísticas y faltan estadistas". Com que ja no en vindrà d'un més, pacients lectors, avui sumo a aquesta especial fauna dels estadístics un nou membre, que signarà els seus treballs amb el nom d'Africà, l'estadístic. Sí, Roto, tens raó, en sobren, per això ja no en vindrà d'un altre.
No sóc gens original, ho reconec: a l'antiga Roma es pot trobar Escipió l'Africà, personatge molt important que fins i tot té una pel·lícula d'aquelles de Cinecittà, dirigida per Luigi Magni (nota per a cinèfils); fou un general i polític que entre els anys 205 i 194 aC –abans de Crist, no abans de la Covid– arribà a cònsol de Roma, cosa que volia dir manar molt. Així que, fent ús dels atributs del càrrec, per aquesta nostra Tarraconense i també per la resta d'Hispània va donar molta llenya als cartaginesos. Diuen els llibres que aquests cartaginesos solien anar agafadets de la mà amb els pobles ibers autòctons –ja predisposats aleshores contra els avantatges, imposats, de la civilització romana; o sigui que parlem d'un militar opressor del poble precatalà. Aquest general Escipió no era membre, encara, de l'exèrcit franquista, a diferència d'aquests xicots i xicotes de la Unidad Militar de Emergencia, que sí que ho són, segons ho ha decidit la mentalitat d'alguns dels descendents (d'una línia poc evolucionada, en aquest cas) dels primitius pobles ibers cossetans.
Del mateix "imperi opressor", trobem un altre Africà molt menys conegut (cosa totalment lògica, atès que era un home de lletres, i això és igual ara que a l'edat antiga: que se'ls coneix menys, perquè es dediquen a coses considerades inútils per una bona part de la població): Publi Terenci Africà, dramaturg del segle II. Podria ser que en Terenci (Ramon) Moix li hagués pispat el nom (nomen), però aquesta és dada estadística no contrastada, com passa amb moltes altres dels nostres dies.
A l'època contemporània, o sigui fa quatre dies, a la nostra ciutat n'ha aparegut un altre d'Africà, però com que aquest es dedica a adreçar-se al sotasignat sense tenir la mínima decència de donar la cara, li faig saber que, a partir d'avui, l'autèntic Africà reusenc serè jo: Africà l'estadístic.
I doncs, toca entrar en estadístiques, que he de justificar l'article i el pseudònim: L'IDESCAT, versió pàtria del "Instituto Nacional de Estadística" (que forma part del "Gobierno de España", com diria el brillant conseller Miquel Buch), ens informa que, l'any passat, vivíem a la nostra ciutat 104.373 potencials passejadors. Com que qualsevol institució, entitat, empresa, associació, Cambra de Comerç o el que sigui del sector proindepe de Catalunya és molt més de fiar que qualsevol equivalent espanyola, aquest estadístic fa servir les seves dades, que no sigui dit.
Segons publica el 3 de maig de 2020 el Diari de Tarragona (periòdic no fundat a l'antiga Tarraconense Romana, que consti), a Reus hi ha hagut 205 contagiats per la Covid-19, un virus que sembla que es cura, de manera quasi principal i única, amb confinament i amb el màxim possible d'allunyament del "contacte social".
L'estadística ho deixa ben clar: 0,20 % dels reusencs han estat afectats pel coronavirus; o dit d'una altra manera: menys de dos de cada mil. Els meus millors desitjos de recuperació per a tots ells. Africà l'estadístic no imposa ni mana res, que consti, però com que em sembla que les normes vigents avui dia, i fins a nova ordre dels Presidents, Ministres i Consellers, em permeten (encara) fer suggeriments, i donada l'afectació local de la pandèmia, estadísticament demostrada de manera tan brillant fa unes línies (gràcies, de res), us els faig, reusenques i reusencs que us trobeu en bon estat de salut: quan sortiu a l'aire lliure pels nostres carrers i places (que espero que el nostre consistori netegi acuradament i com més aviat millor), i gaudiu del sol primaveral i d'un aire actualment molt net, fent-ho sempre en els diferents horaris, franges, nivells i condicions que les autoritats (pel nostre bé, recordeu) ens permeten, podríeu fer la ciutat més agradable i optimista si no utilitzéssiu obsessivament aquesta andròmina que cobreix els vostres sempre agradables rostres, la qual caldria reservar per a llocs tancats i molt més adients per a la seva utilització.
Això sí, benvolguts ciutadans, procureu respectar sempre les distàncies de seguretat i tampoc estaria de més que us prenguéssiu la temperatura abans de sortir. Si passeu de 37,5 graus, quiets a casa i vigilants, que hem de procurar poder escoltar (i veure) petar la tronada (toc d'egoisme local, ho reconec).
Per cert, la propera estadística anirà de províncies.
Ramon Salvat Guarque (o sigui: Africà, l'estadístic)
