Any nou, vida nova

Canvi  d'any,  nova  vida, nous  propòsits.  El  nou  any  no  és  res  més  que  la  continuació  de  la  nostra  vida.  Passar  d'una  vorera a  l'altre amb el  sarró  ben  ple  i  replentajar-nos  el  camí  que  volem  seguir en  el  nostre  futur  immediat.

Aquest  és  el  desig  de  moltíssims  a l'arrencar l'última  fulla  del  mes  de  desembre i  mirar  el  nou  calendari.  Tothom  celebra  i  felicita  el  cap  dány  com  si  a  partir  d'aquest  dia  els  errors  del  passat,  les  nostres  mancançes  i oblits  s'haguessin  de  solucionar  per  art  de  màgia.

Cada  cop  que  comença  un  nou  any  fem  una  llista  de  desitjos. Revisem l'any  que  hem  deixat  i  fem  plans  pel  que  comença. El  canvi  d'any  és  el  moment  idoni  i  apropiat  per  fer  una  reflexió  i  aprofitar-lo  per  iniciar  o  intentar  alguns  canvis. Tenim davant  la  possibilitat  de  construir  una  nova  vida, dirigida  vers a  Dalt, i  caminar  fermament endavant  sense  girar-se  enrere. Tenim que  fer com el  SOL  que  neix  cada  dia  sense  recordar-se  de  la  nit  passada.

Cada any, quan s’acaba el calendari tothom te molts bons propòsits ( anar al gimnàs, deixar de fumar, fer dieta, treure bones notes…) però totes aquestes bones intencions la majoria de vegades no arriben mes enllà del mes de febrer.

Jo crec que ens enganyem quan volem aconseguir coses difícils d’avui per dema, per exemple si algú ha fumat tota la vida serà molt difícil deixar-ho del tot en pocs dies, possiblement si ho va deixant a poc a poc reduint cada cop els cigarrets que fuma, finalment ho deixarà tot i que trigui mes temps, i possiblement no ho passarà tan malament.

Diuen que les dites són la base i l'expressió de la saviesa popular. Entre les conegudes referint-se al moment d'ara “Any nou, vida nova”. Per els catalans la nostra vida serà nova?. Tot canviarà just a partir del dia del REFERÈNDUM (RUI), si el guanyem, és clar.

Naturalment, els unionistes no pensen el mateix. Però espero que vagin a votar perquè aquest RUI sigui interpretat com el naixament de la nova República Catalana.

El català té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià amb el nom de valencià.

Tanmateix, els catalans no farem allò tan desagradable que varem sofrir: (hable en cristiano) ens deien. Nosaltres, diu Oriol Junqueras, volem tot el millor per els nostres veins. L'hostilitat de les institucions espanyoles contra Catalunya ha aconseguit una imatge d'unitat inèdita de tots els pobles oprimits per l'Estat. Catalans, Bascos i Gallecs.

Personalment, com a periodista català, manifesto la meva coincidencia amb Oriol Junqueras. Junqueras defensa que ERC «s'ha convertit en la casa d'acollida de tot l'independentisme».

El president dels republicans respon a l'intent d'Artur Mas d'ocupar l'espai electoral de Junts pel Sí. "Socialistes, ecosocialistes, sindicalistes i democristians senten que els seus partits han deixat de ser útils, precisament per això se senten acollits a ERC", ha manifestat el president dels republicans en un acte a Barcelona.

També Personalment, em preocupa que la meva familia més íntima: Lola, Sílvia, Ricard, Mar, Tian i Víctor m’estimin com jo a ells. La millor manera de desitjar un bon any nou és estimar als éssers intims i voler la felicitat per a tots els conciutadans.

Aprofito aquest comentari per a dir-vos a tots que us desitjo sincerament un bon any 2017.

Sebastià Barrufet Rialp és periodista.