Els perills d'un RUI

El referèndum és una votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política.

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals. Generalment els referèndums es presenten com una o més preguntes amb dues respostes (sí o no) sobre el tema. L'exercici del poder legislatiu, en les democràcies parlamentàries, usualment és delegat en les cambres parlamentàries per una qüestió pràctica. Tanmateix l'aplicació de referèndums representa, en certa mesura, l'exercici directe de la sobirania popular davant d'una qüestió especialment rellevant. Així mateix pot representar la plasmació directa de l'opinió pública perquè les cambres legislatives prenguin una decisió.

Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum (del llatí referèndum) i plebiscit, en realitat no són paraules sinònimes. Hom sol parlar de plebiscit quan la decisió que s'està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o república). També s'utilitza la denominació plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficàcia d'una mesura legislativa o la gestió d'un governant (com passà a Veneçuela on es consultà si el president, Hugo Chávez, havia de dimitir). Finalment, també s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o país no democràtic se sol·licita l'aprovació de les polítiques generals del govern o bé d'un decret governamental radical. En aquests casos és habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, bé perquè el vot sovint està induït per la por (circumstància que n'afavoreix la ratificació per part del poble) o bé perquè es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.

La CUP és qui més ha empès per incorporar el referèndum unilateral al full de ruta de l'independentisme. Els cupaires, de fet, ja han anunciat que fixar el RUI al primer semestre del 2017 serà una de les condicions que posaran sobre la taula del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En una entrevista a Europa Press, el diputat de la CUP Benet Salellas va argumentar que aquesta opció serviria per "resoldre definitivament l'exercici del dret d'autodeterminació" i dissiparia el "fantasma del processisme". Segons l'esquerra independentista, és necessari un referèndum en què els catalans decideixin si volen constituir-se en República abans d'obrir el procés constituent.

Si es vol fer un RUI doncs endavant!! Per això caldrà molta unitat i eixamplar la base que ja veurem com va.Pero el més important és el reconeixement per part de la comunitat internacional de la República Catalana.

El referèndum unilateral d'independència ha entrat a l'agenda política, ara ja clarament. Hi ha entrat, sobretot, després del no al pressupost, que ha palesat l'estancament d'allò que semblava que havia de ser el resultat del 27-S; i encara més clarament des de quan l'Assemblea Nacional Catalana va decidir de preguntar als seus socis si creien que s'havia d'impulsar. Tanmateix, m'agradaria explicar-ne obertament els meus dubtes, per si això ajuda a centrar el debat.

He llegit a Vilaweb: D'entrada, vull deixar clar que en cap cas no hi vaig en contra. Crec que el referèndum és una eina més i veig clar que pot ser extremadament útil. Accepte també, sempre, que en política l'immobilisme no és una bona posició. A mi no em fa gens de por reformar el full de ruta si ha de ser per a millorar, o bé condicionar-lo amb novetats que responguin a un moviment canviant per definició: és a dir, a la política del dia a dia.

Crec que la idea de fer un referèndum és positiva. Efectivament, retorna a la gent la capacitat de decisió final i la retira als partits. És impossible d'atacar des del punt de vista democràtic i deixaria Espanya en una situació internacional complicada. Superar els resultats del 27-S podria convenir als independentistes, però també és possible capgirar les favorables esperances.