Aquest dijous 13 d'octubre, el conseller de Salut, Antoni Comín, juntament amb el delegat del Govern i el director del CatSalut han presentat el Pla Estratègic Sanitari del Camp de Tarragona 2016-2020.
Valorem molt positivament que el conseller hagi escollit el Camp de Tarragona com a primera regió sanitària que disposarà d'un Pla Estratègic.
De fet, resulta del tot encertat, ja que es tracta de la segona àrea metropolitana de Catalunya, i de l'anàlisi de la situació que s'ha fet es desprèn que hi ha una sèrie de necessitats de la nostra població que demanen una planificació acurada per millorar-ne l'atenció sanitària, combatre'n les desigualtats en salut i la manca d'equitat per motiu de gènere.
Combatre les desigualtats en salut, objectiu prioritari de les polítiques progressistes, impregna tot el Pla Estratègic. Igual que planificar de manera objectiva els recursos, és a dir, adequant la planificació de l’oferta assistencial a la demanda existent i segons les necessitats detectades per poder actuar sobre les malalties amb més incidència en el nostre territori. L'objectiu, com diu el conseller, és "curar millor la gent" i davant d'això no hi pot haver cap argument en contra.
Però allò que potser val més la pena remarcar és que el Pla Estratègic pensa els recursos en clau de xarxa territorial integrada i en les sinergies que hi ha d'haver entre els diferents nodes d'aquesta xarxa, sobretot pel que fa a l'assistència especialitzada. Es tracta del que en alguns àmbits ja es coneix com el Parc Sanitari del Camp de Tarragona.
Efectivament, arribarà el dia que potser ja no parlarem tant de l’Hospital de Reus o de l’Hospital de Tarragona sinó dels hospitals de la xarxa del Camp de Tarragona, que transcendeixen cada territori amb l'objectiu de reforçar l’atenció de les persones usuàries al seu entorn més proper i evitar el desplaçament a altres àrees, llevat que sigui estrictament necessari.
No importen les parets on s'atenen les persones, sinó els equips de professionals que duen a terme aquesta atenció, amb independència del node de la xarxa on estiguin ubicats. Així mateix, és essencial aconseguir atreure aquest talent oferint una complexitat suficient en els dos hospitals universitaris (Sant Joan de Reus i Joan XXIII de Tarragona). I escoltar el parer dels professionals i el seu criteri per tal que puguin participar en la implementació d'aquesta eina que ja està prevista a través de la creació d'un Comitè Clínic a la Regió Sanitària.
D'altra banda, el Pla preveu una inversió de 60 milions per la nostra zona en 4 anys, la qual cosa permetrà, entre d'altres coses, invertir en un dels dos hospitals universitaris de la xarxa, el Joan XXIII, amb els beneficis que això comportarà no només per a la ciutadania de Tarragona sinó de tota la demarcació. Ho celebrem.
Celebrem també que l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus lideri l'Oncologia de la Catalunya Sud, un lideratge que s'ha anat guanyant al llarg del temps i que resulta rellevant, no només pel que fa a l'atenció clínica, sinó també pel que fa a la docència universitària, la recerca i la innovació.
No oblidem, però, la necessitat de garantir l'alta complexitat i el terciarisme dels dos hospitals universitaris, ja que és condició sine qua non per continuar tenint una Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la URV potent i capdavantera. A la demarcació no disposem d'un Bellvitge o d'un Vall d'Hebron, però el Sant Joan i Joan XXIII, tots dos junts, sumen fins i tot més, com diu el rector de la nostra Universitat, que té una visió territorial més que coneguda.
Cal que aprofitem, doncs, l'oportunitat que ens ofereix aquest Pla Estratègic Sanitari, que cooperem i col·laborem per sumar i disposar d'una assistència sanitària d'encara millor qualitat al Camp de Tarragona. La ciutadania i els professionals de la Salut s'ho mereixen.
Noemí Llauradó és regidora de Salut de l'Ajuntament de Reus i presidenta de l'Hospital de Sant Joan.
