Dilluns, 13 de Maig de 2024
Hi ha moments a la vida per a tot, cada cosa al seu lloc i a cada lloc la seva cosa. Crec que no podem desenfocar el realment important, urgent i exclusiu d'aquestes eleccions del 21-D: guanyar en vots.
El món ens comptarà a JuntsxCat, ERC i CUP com a partidaris de la independència, la resta com a no partidaris. Prou càbales, que només estaran a l'abast dels experts internacionals en el cas català que podran matisar alguna cosa.
El principal risc del SÍ és el desànim o caure en trampes que desmobilitzen, com l'autocrítica quan no toca (tot i que algun dia serà necessària fer).
Per guanyar vots és necessari que ERC i la CUP siguin convincents, i no rebaixant plantejaments, entre l'electorat dels Comuns que s'han adonat que aquest partit és demagògia que viu de no aclarir res.
JuntsxCat té la missió de mantenir el seu electorat el més lleial possible i convèncer que la independència és factible a curt o mitjà termini, i que és necessària.
Perquè 'El País', 'La Vanguardia' i altres es dediquen a fer cròniques i exclusives sobre els dies de la proclamació de la República? Doncs perquè saben que això genera frustracions, treu heroïcitat i rebaixa la moral. Quan tot s'explica es veu una realitat molt més prosaica, més humana i per tant perd aquell adjectiu mític. No ho fan per millorar l'estratègia independentista, i per tant no podem caure en el seu relat.
Diguin el que diguin, si el bloc independentista guanya, la legitimització de cada actuació futura serà molt gran. Quin sentit té mantenir a la presó uns polítics sustentats per la majoria social d'aquest país? Quin argument internacional es manté després de guanyar?
Per patriotisme hem d'anar a votar i fer una campanya electoral engrescadora, il·lusionadora i que sumi al procés que ja hem iniciat i portem treballat durant molts anys (segles, inclús).
Amb la declaració de la República Catalana no es va acabar res; va ser un punt i seguit que ara toca continuar amb aquell punt d'honor que ens ha fet existir com un sol poble durant segles.
Autocrítica sempre!
Aquells que no volen fer autocrítica i reconèixer els errors potser pensen que son infal·libles i el que diuen és paraula d'aquell que no existeix. Sempre s'ha dit que rectificar és de savis, o potser no segons algun parer. Dels errors, les discrepàncies i el contrast de parers es pot aprendre molt. En les idees i els plantejaments ningú té la raò suprema.
