Dimecres, 03 de Març de 2021

Catalunya, un país preparat per fer polítiques d’estrangeria

10 de Setembre de 2015, per Ramon Margalef

A l’abril del 2004, vaig fer un article referent a la immigració, quan Catalunya vivia un gran esclat migratori. En aquell moment es demanava l’actuació de l’Administració per racionalitzar i sensibilitzar a la població tant dels drets com dels deures dels nouvinguts.

Avui, al cap d’onze anys, la situació no ha millorat , tot el contrari. Podem dir que l’ Estat no ha fet unes polítiques actives per la recepció i l’acolliment de la immigració que hem rebut i, ni la majoria d’ajuntaments han sabut fer el que els hi  pertocaria com a societat directa de recepció de totes aquelles persones que han escollit , dins de totes opcions del món occidental , casa nostra per refer la seva vida i on els seus fills han crescut com uns catalans més.

La substància de l’article es manté en vigor en el nostre temps, per tant el puc transmetre  al cent per cent sense variar cap paraula.

Racisme Vs Classisme

El conflicte generat per la instal·lació d’una mesquita a Reus i dels recents atemptats terroristes, han portat mal estar a la població i, el ressorgiment, mitjançant una gran quantitat de combinacions possibles, del mots com: “racisme”, “intolerància”,...

Comentaris i actuacions ben diferenciades, per part dels intolerants, dels solidaris a favor de la interculturalitat, dels veïns afectats pels seus interessos, d’altres mancats de la incomprensió, d’altres condicionats per les pors, pel desconeixement, o bé per quelcom molt important, la manca de comunicació, han fet ressorgir una contundent afirmació: que la societat és racista, xenòfoba i en contra de tot allò que tingui relació amb l’arribada de persones d’arreu del món.

En l’edició del proppassat dissabte dia 27 de març, la redacció del Diari de Tarragona preguntava si a Reus hi havia racisme. Personalment, crec que no, que no som una societat racista i, sinó, observem quina actitud tenim vers els esportistes que juguen defensant la samarreta dels nostres equips i, com actuem amb els directius i actors de cinema i, amb els metges i professionals que any rera any s’han anat creant la seva clientela i els seus cercles socials.

Realment, estem preparats per rebre nouvinguts? En la mateixa edició podem llegir l’article: 'Salou, a la conquesta del mercat polac', i un altre :'Símptomes de millora en el client rus'. Altres col·lectius estan en una constant formació dels seus empleats amb la introducció de l’aprenentatge de llengües estrangeres i, entre aquestes, la dels països de l’est d’Europa i darrerament els cursos d’àrab. Altres empreses dels país estan implantant-se a nous indrets, com ara el Magrib.

Per tot això, podem dir que no som racistes, però sí classistes. Si els marroquins, els sud-americans, els romanesos o lituans,...que generalment fan cap aquí, no fossin els més mancats de poder adquisitiu sinó, en canvi, fossin com aquells que resideixen, per exemple, a Puerto Banús o a les urbanitzacions d’Empúria Brava, de ben segur que no parlaríem de racisme.
Molts problemes sorgeixen quan els diners no arriben ni tan sols per a sobreviure i, aquests immigrants, com els propis nadius, han de buscar altres mitjans per a sobreviure.

El fenomen de la immigració és un fet d’actualitat, és un fet que va en marxa, que no té fre i que desconeix la marxa enrere. Per tant, tots tenim quelcom a fer per tal d’aconseguir en un període proper, la màxima informació sobre els nostres nous veïns, els quals, cal remarcar, tenen uns drets però també unes obligacions a complir.
 
La integració és fonamental, naturalment, sense perdre els orígens de cadascú, però tenint coneixement en tot moment del lloc d’acollida, de les seves tradicions, costums, i de la seva llengua. Per facilitar això, cal informar a l’immigrant d’una manera immediata, tant en el seu propi país d’origen com a la seva arribada aquí.

L’ Estat, que és el qui té totes les competències amb matèria d’immigració, cal que faci l’esforç de fer una bona i aplicable política d’ estrangeria, i que aquesta s’executi mitjançant la delegació competèncial a favor dels governs autonòmics, i naturalment donant, a la vegada, poder als ajuntaments, ara no en tenen cap, que son els qui pateixen d’una manera directa tots els efectes que desenvolupa la immigració en l’entorn més immediat.

L’arribada de persones d’arreu no és un fenomen nou a Catalunya, és un fenomen que repercuteix directament tant amb el creixement de la població com amb el progrés  econòmic i  social d’aquest país d’acollida. En una Catalunya independent , el nostre Govern tindria la gran responsabilitat de gestionar aquests moviments migratoris i fer-ho per damunt de tot d’una manera sostenible i raonable lluny dels interessos de l’ Estat actual, lluny de la gestió , per exemple, dels Centres d’ Internament d’ Estrangers col·lapsats per la seva mala política. A Catalunya, en canvi, sí estem preparats per rebre nouvinguts!

Ramon Margalef és representant Territorial de la sectorial d’Immigració i Cooperació  de CDC  al Camp de Tarragona.
 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics