Divendres, 19 d'Abril de 2024

Mn. Josep Asens, medalla d’Or de la ciutat

05 d'Octubre de 2015, per Carles Pellicer

Nascut a Alforja el 1923, mossèn Josep Asens va saber guanyar-se un espai de reconeixement i d’agraïment entre els reusencs i les reusenques. Profundament compromès amb el patiment de les persones i amb la necessitat de millorar les condicions de vida col·lectives, la seva paraula i la seva acció van ser fonamentals en el Reus de les dècades dels anys 50 i 60, quan la ciutat va acollir nova població en diferents onades migratòries.

Compromès també amb la cultura del país i amb la lluita per la llibertat, la seva tasca de servei —des de la parròquia de Sant Pere, des de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica o des dels cercles de la lluita antifranquista— va dur sempre el missatge de l’esperança i de l’esforç, lluny de dogmatismes segregadors, amb esperit obert, conciliador i dialogant, des del respecte i la voluntat de trobar punts en comú i al mateix temps intransigent amb les causes del dolor i la penúria, encara que això suposés anar en contra de l’autoritat.

En agraïment per aquesta tasca enorme, l’any 2000 va rebre la medalla d’Or de la ciutat, una ciutat a la que mossèn Asens va continuar vinculat més enllà de la jubilació.  Una ciutat que avui, amb motiu de la seva mort, vol expressar-li novament la seva gratitud per haver contribuït a fixar els pilars d’una convivència que ens enorgulleix i que hem de saber mantenir seguint el seu exemple de diàleg, de treball incansable i de compromís ferm amb un ideal de justícia universal.

Carles Pellicer és alcalde de Reus.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Reusenc  05 d'Octubre de 2015

Una gran persona

Ha mort una gran persona que va treballar molt pel nostre país. Mai va voler medalles, ni homenatges. Mossè Asens, encara, que era jove, recordo aquells sopars que amb van fer valorar les coses d'aquest món. En tinc un gran record. DEP. //*//