Mentre al conjunt d’Europa augmenta el nombre de sensesostre, a Finlàndia s’ha aconseguit que gairebé ningú no dormi al carrer. Així ho posa de manifest un reportatge televisiu que explica que des de 2008 aquest país ha implementat el model 'Housing First' que es basa, primerament, en dotar d’una llar als sensesostre en comptes d’allotjar-los temporalment en alberg, I això vol dir invertir en habitatge social.
Al ple de l’Ajuntament de Reus vam assolir el compromís del govern d’abordar el fenomen del sensellarisme a la nostra ciutat, aplicant mesures de prevenció i atenció. Un acord molt important tenint en compte que les persones sense llar no són només les que viuen al carrer (encara que són les més febles, l’any 2016 en va morir un a la nostra ciutat amb només 28 anys), sinó també les que no tenen accés a un habitatge, que no tenen recursos suficients per accedir a una llar digne: joves que no es poden emancipar i viuen a casa dels pares, famílies que han hagut de tornar a viure amb família extensa perquè no poden mantenir els seus habitatges, etc.
L’administració no es pot resignar davant d’aquest fenomen que cada dia va en augment. Ha de donar respostes efectives a les persones sense llar i tallar el problema amb mesures reals i concretes. D’aquesta manera, a proposta del grup Municipal del PSC, l’Ajuntament de Reus actualitzarà la diagnosi de la situació real del sensellarisme a la ciutat i posarà en marxa, des del Pla Local d’Inclusió Social, totes les accions que es duen a terme a la ciutat com a Xarxa d’Atenció Integral de Persones Sense Llar. D’altra banda, instarà a la Generalitat a dotar el Pla estratègic integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya de partides pressupostàries a totes aquelles conselleries que estan implicades en combatre aquest fenomen per tal de poder realitzar un treball transversal en aquest àmbit.
També instarà al govern de l’Estat a elaborar i incorporar al futur Plan Estatal de Vivienda un programa de prevenció i atenció al sensellarisme, en compliment del que disposa la Estrategia Nacional Integral para las Personas Sin Hogar, que contempli les següents mesures: ajuts al lloguer per a persones sense llar; suport al desenvolupament de Programas 'Housing First', dirigits a l’eradicació del sensellarisme més extrem; i, en darrer terme, finançament de les obres de rehabilitació de les infraestructures d’allotjament col·lectiu de la xarxa d’atenció a persones sense llar. És cert que ja disposem de dues eines: l’Estrategia Nacional Integral para Personas Sin Hogar, aprovada l’any 2015, i Estratègia Integral per l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, aprovada el desembre de 2016, per donar resposta a la situació d’aquest col·lectiu atorgant a l’habitatge un paper rellevant per posar fi al sensellarisme. Ambdues destaquen la implicació de les administracions amb competències en matèria d’habitatge per facilitar l’accés de les persones sense llar a l’habitatge públic o privat, però s’ha fet molt poc per part de les administracions per posar fi a aquest fenomen que augmenta dia a dia, tal i com demostren les xifres.
A l’Estat espanyol, prop de 23.000 persones es troben en una situació de sensellarisme i fan ús dels recursos especialitzats i, segons les organitzacions del sector, almenys hi ha 8.000 persones més que estarien fora de la xarxa d’atenció i viuen i estan de forma estable al carrer perquè no disposen d’un habitatge. Es dóna la paradoxa que les polítiques d’habitatge no han dedicat atenció al fenomen del sensellarisme, de manera que les persones la situació d’exclusió de les quals ve definida per l’absència d’habitatge, no són un col·lectiu prioritari per a les polítiques dirigides, precisament, a afavorir l’accés al dret a una vivenda. Tradicionalment, el sensellarisme s’ha abordat com un problema de serveis socials, des de l’assistencialisme, i aquest no és el camí.
I tenint en compte l’impacte que té o pot tenir per a una persona el fet de no disposar d’un habitatge digne a l’hora de gaudir d’altres drets humans, cal que les administracions treballin perquè totes les persones que viuen al carrer o no disposen d’un habitatge puguin accedir a una vivenda digna i, d’aquesta manera, millorar el seu projecte de vida. Les nostres propostes suposaran un gran pas per combatre aquesta situació i n’estem molt satisfets. Perquè al PSC, el primer són les persones.
Ana Martínez és regidora del PSC a l’Ajuntament de Reus
