D'aquí a pocs dies el govern tindrà a punt la primera versió de l'esperat índex de referència del preu del lloguer. Una petita selecció de municipis –caldrà veure si Barcelona és entre ells– estrenaran una iniciativa que sorgeix amb molt bones voluntats però amb un impacte incert. L'índex no serà, com s'ha arribat a dir, una regulació del preu.
No hi ha topalls, i és bo que sigui així, perquè quan l'administració es dedica a posar límits on la demanda està disparada, s'acaba per inflar el mercat negre. Però l'índex sí que pretén un efecte de contenció en l'escalada de les rendes. I aquí és on la voluntat, per bona que sigui, es pot quedar en només això, una bona intenció. El problema del lloguer, bàsicament concentrat a la capital catalana, és que hi ha massa gent que vol llogar i pocs pisos al mercat, i donar transparència als preus –d'altra banda necessari– no solucionarà el desajust. La demanda seguirà forta, perquè la ciutat està de moda entre els forans i perquè comprar ja no és ni tan possible ni tan atractiu com abans. El que cal, doncs, és incrementar l'oferta.
Cal una aposta decidida per ampliar el parc públic en règim de lloguer, allò que cap administració (tampoc ajuntaments) es va dedicar a fer durant anys, massa ocupades fent-se la foto entregant claus de promocions de venda. I cal incentivar els propietaris perquè posin els pisos al mercat. I això vol dir, per exemple, garantir-los una solució ràpida en cas que el llogater no pagui.
