En el món civilitzat català i internacional, allò que altres diuen democràtic, sembla haver-hi un consens dels dos paràmetres que qualificaran el resultat: el 50% de suport del Sí i la majoria absoluta d'escons.
El que no queda clar és qui es comptarà en el No. Aquesta opció no és un "calaix de sastre" on tot s'hi val. Dins el No hi ha PP, PSOE i Cs però no es poden incloure Blanc, Nul, Pacma, Pirates, etc., fins i tot, tampoc Podem.
És especialment rellevant perquè les eleccions no són el Sí contra tot. El 48,5% de les tres forces és més del 50% del Sí-No i la resta queden fora de l'equació.
Qui vota Pirates, Podem, Verde que te quiero verde, etc., són vots que diuen "passar" del debat nacional i prioritzen altres aspectes, tots ells respectables però que en la qüestió nacional concretament s'inhibeixen, tot i poder tenir algun posicionament personal al respecte. Són vots que en un referèndum sobre el tema que ells prioritzen si anirien a votar però el debat de la nació no els interessa. De fet, sovint creuen que això els perjudica perquè no es parla del que ells voldrien.
El fet que no els interessi no vol dir que hi estiguin en contra. Ni a favor. És per això que no s'han de contemplar en cap opció que no sigui el vot en blanc.
Per tant, en un hipotètic 48,5% SÍ, sobre tots els vots emesos, el resultat a favor de la independència seria superior al 50% si el "Tripartit del 155" treu menys que el "Tripartit independentista".
