Dissabte, 02 de Març de 2024

Els titulars presidencials

29 de Setembre de 2016, per Manuel Cuyàs

Molt bé, el president Puigdemont, aquest dimecres, en la sol·licitud de confiança al Parlament. Vostès, lectors amb qui cada dia em confio, potser han observat que en els últims temps un servidor estava com desinflat i desorientat davant la marxa del “procés”. Per no haver-ne de parlar gaire, em desviava cap a temes evasius i marginals, que ja m'agrada exercitar i als quals no penso renunciar però que no incidien en la política, almenys directament. La meva opinió i els meus estats anímics importen segurament poc, però abans-d'ahir, la vigília de la sessió parlamentària, vaig ser convidat a un cenacle de gent polititzada i d'un catalanisme indubtable, i tots es trobaven aproximadament com jo. Diguem-ne expectants, per fer-ho suau. Alguns no eren resoludament independentistes, però compartien la incertesa, que és un estat espiritual, i també material, que afecta tothom.

Si el cenacle s'hagués reunit avui, un cop escoltat el president, tots hi hauríem anat amb una altra cara. Per començar, Puigdemont va posar èmfasi en “l'eix social”. No tots els líders o subalterns dels partits independentistes ho fan. El que fa sumar, el que farà que la gent ara renuent s'apunti a l'independentisme, és la garantia d'un millor benestar. Molt sovint sembla que es parli de la independència com una finalitat en ella mateixa. Com una manera de donar satisfacció a una idea romàntica que només incumbeix als catalans que es diuen Puig o que si es diuen López és perquè el seu besavi es va desplaçar a Catalunya als anys que ho van fer els besavis López. Puigdemont va parlar de sanitat, d'atur, d'ensenyament, aspectes que afecten tothom, també els no independentistes. Això, hi insisteixo, suma, i en el referèndum hi ha d'haver moltes adicions.

“Referèndum o referèndum.” Puigdemont, que és periodista, sap confeccionar titulars, i aquest va ser el d'ahir a la tarda. L'altre dia en va formular un altre: “La independència la faran els no independentistes.” I tant: un cop obtinguda, tots hi hauran de posar el coll per tirar-la endavant dins la nova realitat legal. “Referèndum o referèndum.” Últim avís: o l'Estat el permet, i seria ideal per fer les coses endreçades, o el farem nosaltres pel nostre compte. El “nostre” referèndum serà després del calendari d'actuacions que el president va detallar i que preveuen que el juny del 2017 la independència estigui a un pas de ser ratificada. I acceptada pel món, que no entén la inacció de l'Estat espanyol. Els amics del cenacle, com jo, deuen estar a hores d'ara més asserenats. Millor: animats.

Tot depèn de si avui el president obté la confiança. La vista és posada sobre la CUP. Per què no la comencem a projectar també cap als no independentistes que fatalment construiran la independència... si tot va com ha d'anar?

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics