Dimecres, 03 de Març de 2021

Encaix de la CUP

15 de Setembre de 2015, per Manuel Cuyàs

L'Antonio Baños m'havia dit que quan fos cap de llista de la CUP vestiria sempre corbata, americana i armilla. Dissabte el vaig anar a escoltar en un míting i li vaig preguntar per la indumentària que havia de revolucionar la revolució de les samarretes i les sandàlies: “És que fa molta calor.”

Feia calor i plovisquejava. Entre el públic, molts joves, alguns amb cotxets de criatura. Després de travessar molts GR i d'encendre focs de camp –amb foc nou, ben entès–, la paternitat. Ser pare fa CUP. També n'hi havia cargolant cigarrets a mà. Cada partit encaixa amb els seus militants, o són els militants els que encaixen amb els partits, i quan veus els clients de la CUP t'adones que tenien un partit pendent on encaixar. Els de CDC, ERC i ICV confien els nens als avis i els cigarrets se'ls compren fets, si fumen. Qui té duros fuma puros, i la CUP fuma paper i fa el paper de pare. També hi ha gent gran. Els conec i puc dir que fa quatre dies militaven a ICV i que en fa cinc ho feien al PSUC. Molts són mestres, ara jubilats o a punt de ser-ho. Alguns sembla que hagin vingut a comprovar l'evolució dels antics alumnes. Aprovat general. Però callem, que pren la paraula en Baños.

Mira, també parla d'encaixos. Catalunya no ha d'encaixar amb Europa sinó que és Europa la que ha d'encaixar amb la nova Catalunya independent. Abans, quan els mestres de la concurrència eren joves, els improperis es projectaven sobre els Estats Units d'Amèrica. Ara, sobre Europa, insensible als refugiats d'una guerra que ella arma i manté. La gent aplaudiria, però té les mans al paraigua. En la Catalunya que hem de construir sobra la influència d'en Fainé de La Caixa, l'Oliu del Sabadell, el Godó de La Vanguardia, els Lara de La Razón i els del Pont Aeri, etc. Bé els laboristes britànics, sensibles a l'encaix que es reclama, es dotaven aquell mateix dia d'un membre de la CUP. En Baños perd la veu perquè se la va deixar a la manifestació de la Meridiana. Li va ser fàcil accedir-hi perquè viu a Nou Barris, que és allà mateix. Què farà, electoralment, la gent de Nou Barris? Aquí on em trobo no hi ha cap representant d'un barri equivalent. La CUP va anar a la manifestació amb CDC i ERC. Sense encaixar-hi, que quedi clar. Que encaixin ells. Un cigarret per celebrar-ho, i un nen que s'ha adormit en braços del pare. La mare controla els micròfons i va a la llista.

Trobo un jovenàs que no encaixa amb l'auditori. “A veure què em diuen.” Poden estar contents: a diferència dels partits que només apleguen convençuts, la CUP és encara tan nova que crida dubitatius.

Manuel Cuyàs és llicenciat en Història de l'Art i periodista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics