Diumenge, 19 de Maig de 2024
Davant d'una convocatòria d'eleccions anticipades es disparen les reaccions. Siguin interessades, estratègiques, o, com és el cas, de qui només vol viure i conviure de la manera més còmoda amb la mateixa manera de ser i de pensar, tot tenint plenament assumit el principi de la individualitat en la comunitat.
És l'hora de proposar idees i projectes viables i, sobretot, creïbles a l'electorat per mobilitzar el sector decisiu, que està decebut, frustrat i que es queda a casa.
Independentment del que puguin fer o desfer els altres partits que es presenten, cal que ERC aclareixi el seu viratge cap al centre, que ha estat capaç d'ajudar el govern estatal amb un "pacte" que ningú ha sabut en què s'ha concretat i en què ha estat a cost zero per l'Estat.
Cal, també, que Junts concreti el seu gir del sobiranisme a l'independentisme. Amb els dos partits més representatius de la nostra identitat i desviats clarament dels seus orígens, caldrà filar moll prim per no confondre'ns en el moment d'introduir la papereta.
Cal, doncs, enviar missatges clars per afegir el gruix que està a l'espera d'una proposta ferma, realista, convincent, perquè després del 12-M i amb les aritmètiques polítiques aplicades, pugui sorgir una majoria al Parlament capaç de dur a terme el que l'electorat demani.
Sabem, per experiència, que un Parlament amb un 52% independentista, amb els partits que l'han aconseguit, no ha servit per reforçar la sobirania ni la identitat, i que els poders fàctics ja se n'han cuidat de criminalitzar, denunciar, judicialitzar i condemnar tot el moviment. Aquests poders hi són des de sempre i hi seran per damunt de qui governi a Madrid. Per tant, és l'hora de vendre el discurs i la valentia que es pugui portar fins al final. Tot el que no sigui això és vendre fum a què ja ens hi han acostumat.
No és amb el PP o Vox, que tothom ja pot saber per on van i els seus objectius i el suport que tenen entre els catalans. És entre nosaltres mateixos (i em refereixo simplement als votants/simpatitzants dels partits identitaris) que hem de ser clars, coherents, responsables, i, en una paraula, dignes de Catalunya.
Si l'opció unionista, tot i que amb diferents matisos, sempre ha estat única i diàfana, l'autonomista ha de deixar clar què és ser espanyol d'aquesta Espanya excloent, xulapona, prepotent i segrestada pels poders en segon pla que s'autoadapten a la seva ideologia les lleis (consensuades i legislades pels representants de la ciutadania votats) a banda dels codis ètics, racionals i democràtics. La sobiranista ha de mostrar fins a on pot arribar, i la independentista ha de dir sense filtres de color a qui la voti que no anirà per dreceres que, en aquest cas, només fan perdre el temps.
Tots s'han de presentar cara a cara amb la ciutadania, però sense enganyar, ni amb globus inflats que ja es veu d'antuvi que es punxaran. Ni sabent que a partir de l'endemà dels comicis els compromisos adquirits seran molt difícils de gestionar.
Resulta divertida
La lectura d'aquesta declaració pamflet, després del bany de realitat que ha suposat el passat diumenge (sumeu vots i escons del bloc"unionista"del 155, que diuen alguns). Però,se que els nouvinguts que -ja amb certa edat- heu professat la fe de la pàtria catalana oprimida per la perfida Espanya opressora, no teniu cap solució racional.
