Aquestes últimes dues setmanes de campanya electoral hem pogut contrastar idees i programes electorals: els dels qui volen governar, els dels qui volen continuar governant o els dels qui volen validar el seu líder. Però també tenim els que utilitzen aquesta campanya per dividir, per tirar enrere drets assolits o per ressuscitar vells fantasmes que fa 100 anys situaven a Europa en una època gris que portarien una Guerra Civil i una Segona Guerra Mundial a l’escalfor de moviments totalitaris.
Malauradament, algunes retòriques que sentim avui en dia a casa nostra basades en horribles supremacismes racials, inferioritats de les dones o la mofa vers els col·lectius LGTBI retronen per tota Europa, entre altres gràcies a l’ajuda del govern Rus i dels moviments neoconservadors en l’àmbit global. I és que el seu modus operandi és similar, sigui a Catalunya, Polònia, Itàlia o Països Baixos: emmarcar-se en joc democràtic per, quan es pugui, anant desmantellant els drets aconseguits i el propi marc democràtic i l’Estat de Dret. En alguns llocs, prohibint el dret a l’avortament. En d’altres, prohibint registrar infants amb dues mares o dos pares. En d’altres, assenyalant a la ciutadania d’origen estranger com a culpables de tots els mals. I tot això, embolcallat amb una bona dosi de nacionalisme, de por i de notícies falses. Carregant contra tothom, sense escrúpols, sense fonaments ni rigorositat. Posant en marxa la ja coneguda màquina del fang. Desgraciadament, aquestes forces polítiques i aquests moviments ultraconservadors no només han calat en part de la població, sinó que ho han fet amb la complicitat (o la no oposició frontal) de certes forces parlamentàries, àvides de buscar rèdits electorals que no han guanyat a les urnes.
Fa uns dies, les i els nostres germans de Portugal van commemorar la revolució dels clavells que va acabar amb la dictadura del seu país. L’any vinent, farà 50 anys que va morir Franco. Aquestes dates no només ens han de fer reflexionar sobre tot el que hem aconseguit en aquestes dècades, sinó en quina societat democràtica volem viure i en quins valors s’ha de basar: si en els de l’insult, la mentida, la divisió i l’opressió, o en els de la igualtat, el debat, l’Estat de Dret o la llibertat (la de debò, no la d’anar a fer canyes).
Aquest diumenge 12 de maig tenim eleccions al Parlament de Catalunya. I el 9 de juny, eleccions al Parlament Europeu. Reivindiquem i utilitzem el dret de vot. Posem-nos-ho com a dret i deure per votar opcions que reivindiquin els últims valors dels quals parlava. Defensem el fet de poder anar a votar com una trinxera i un estendard, com Benedetti deia de fer-ho amb l’alegria. Defensem votar. Defensem l’alegria. Defensem la Democràcia.
Alberto Bondesio número 2 a la candidatura del PSC per Tarragona
