Dissabte, 15 de Juny de 2024
Amable, seductor, amb vestit fosc i camises blanques, de mirada ferma i un pèl inquisitiva. Arquitecte de formació, urbanista de vocació, de reconeguda solvència en l'àmbit nacional. La seva entrada al Consistori reusenc, l'any 1999, comportà un canvi en la mirada de la ciutat.
El seu concepte de ciutat complexa, cohesionada suposà una revolució en la manera d'entendre-la. El Jordi Bergadà entenia l'urbanisme com una eina de cohesió social que servia per fer de les ciutats, espais acollidors on les persones de totes les edats es poguessin relacionar i desenvolupar les seves activitats quotidianes.
La ciutat sencera, des dels barris més perifèrics: renovació i sanejament del Barri la Immaculada a les zones més cèntriques: reforma integral del Barri del Carme que aconseguí fer entrar en la primera fase de la Llei de Barris del govern de Catalunya, l'any 2004. O la projecció de noves zones de desenvolupament com la part sud de Mas Iglésies amb la construcció de la biblioteca Pere Anguera o el Tecnopark, un tros de ciutat que amb l'Hospital com a vaixell insígnia relliga una gran zona universitària i de recerca que a la llarga estarà envoltada d'habitatges; són alguns dels projectes que porten la marca Bergadà.
Però el Jordi era sobretot un home intel·ligent, culte, de creences fermes, amb vocació de servidor públic. Va dedicar tota la seva vida i les seves energies a treballar per contribuir a la millora del benestar dels seus conciutadans ja sigui com a docent de l'Escola d'Art, com a president del Col·legi d'Arquitectes o com a regidor d'Urbanisme.
Reusenc de soca arrel creia profundament en les fortaleses de la seva ciutat: Reus. Actualment, formava part del Consell directiu del Centre de Lectura com a responsable de Patrimoni.
Has marxat abans d'hora. Tots els que t'hem conegut no t'oblidarem. Gràcies per tot el que hem après de tu. Segur que allà on siguis continuaràs ensenyant i projectant.
Empar Pont Albert és exregidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus i secretària general del Centre de Lectura.
Efctivament
És així: el bo que tenim del Reus d'avui, una ciutat que als qui de foren venen a visitar-la agrada, va ésser posible en bona part als dos Jordis màxim responsables de l'urbanisme. Després va venir .....el no fer res durant dotze llargs anys, la denuncia ximple als jutjats, la crítica injusta al tota l'obra feta, amb sorprenents complicitats.
