Que l'Estat espanyol ha ampliat la seva ofensiva anticatalana amb motiu de les eleccions del 27S és un fet de claredat 'meridiana'. Per il·lustrar-ho, m'he volgut fixar en un aspecte bàsicament simbòlic però prou important com és de la presència de banderes estelades en els edificis públics del nostre país. La Junta Electoral considera partidista la presència d'aquestes banderes, una resolució que respon a la denúncia presentada per Societat Civil Catalana, una entitat amb un nom tant trampós com cínic.
En el nostre entorn més proper, el cas més sonat va ser el de Cambrils. En aquest municipi va ser el PP qui va presentar una instància per tal que la Junta Electoral en dictaminés la seva retirada. A Montferri, uns desconeguts va tallar el pal de ferro que la subjectava i, a Calafell, un acord entre PSC i C'S, eliminava tota possibilitat de veure una estelada en un qualsevol equipament públic d'aquesta població del Baix Penedès. L'últim cas ha estat en una rotonda de Constantí on ahir es va retirar una estelada penjada en un gran fanal, amb un camió-grua pagat amb diners de tots els catalans.
La resolució de la Junta Electoral en fonamenta en elements falsos:
1) L'estelada mai pot ser considerada un element partidista. Hi ha diversos partits, tots ells d'obediència estricament catalana, que en reclamen la seva presència, per tant no és partidista, és un element de país.
2) Els contraris a l'estelada argumenten que aquesta només representa a una part de la població. I tots els que no ens sentim representats per la bandera espanyola, per quin motiu l'hem de veure penjada en els nostres edificis públics? Evidentment hi ha resposta i és ben senzilla, som un país ocupat. La presència d'estelades respon a la voluntat popular dels seus ciutadans en escollir els seus representants als diferents ajuntaments.
Els sectors més compromesos amb la causa han estat geniosos a l'hora de buscar alternatives a la prohibició de les estelades. Per exemple, al Parc de Bombers de Reus es va penjar una bandera danesa en agraïment al suport que va rebre el "dret a decidir" de part del govern d'aquest país. Una mica més lluny, a Igualada, l'Ajuntament de la capital de l'Anoia va hissar l'onze de setembre la Bandera Negra, bandera de resistència que té els seus orígens en la guerra de successió de 1714, i que ara s'està convertint en un nou símbol de lluita per les pressions de l'Estat espanyol en contra del "dret a decidir".
Però no sols a Catalunya es poden veure estelades en edificis públics, a 500 quilòmetres d'aquí també en podem trobar, i evidentment no em refereixo a Madrid, sinó a Donosti. A la Diputació de Guipúscoa, governada per Bildu, es va col·locar una estelada per donar suport al 9-N. L'Advocacia de l'Estat va presentar un recurs per demanar la seva retirada.
