Dilluns, 23 de Novembre de 2020

A la muntanya li agrada el romaní

14 de Setembre de 2020, per Rosa Mas

La conca del Mare Nostrum ha estat bressol de diverses civilitzacions al llarg de la història de la humanitat. Nombrosos assentaments humans prehistòrics es van establir a prop de les seves costes a causa de la benignitat del clima, a la fertilitat dels sòls banyats per rius i rierols que desemboquen al mar i a l'abundància de recursos que proporcionaven els boscos propers. No obstant això, no estem només davant d'una zona de gran rellevància humana i cultural, sinó que, a més, es tracta d'una zona biogeogràfica d'un enorme valor ecològic. La seva situació, entre els sistemes dunars i l'interior, fa que els boscos mediterranis juguin un paper importantíssim com a barrera a l'avanç de la desertificació, mantenint la integritat dels sòls i regulant l'equilibri hídric a causa de que conserven l'aigua sota les seves arrels.

Hi ha la creença, àmpliament estesa, que l'abundància de matoll és perjudicial per al bosc perquè contribueix a la propagació dels incendis forestals; en conseqüència, és convenient "netejar" la muntanya de "males herbes". Res més lluny de la realitat. Un bosc no és un conjunt d'arbres, sinó un complex ecosistema constituït per una gran varietat d'espècies vegetals i animals relacionades entre si: el dosser, o estrat arbori i les formacions de matoll, sotabosc o estrat arbustiu, conformen la llar de nombroses espècies animals. Constituït per una barreja de plàntules i arbres joves, arbustos i plantes herbàcies, el sotabosc té una importància fonamental en el desenvolupament i manteniment de l'espai forestal.

El dosser vegetal redueix la radiació solar, evitant així un ràpid escalfament del sol i alentint l'evaporació. Com a conseqüència, la humitat en el sotabosc és més gran, propiciant la florida de fongs i altres organismes descomponedors, cosa que, al seu torn, afavoreix el reciclatge de nutrients i proporciona microclimes adients per a molts animals i plantes. A més, les espècies botàniques que conformen l'estrat arbustiu faciliten l'enterrament de llavors i la germinació de plantes, protegeixen el creixement de nous arbres, contribueixen a mantenir el balanç hídric, milloren la subjecció de sòl, representen l'hàbitat de nombroses espècies: petits rèptils, insectes, etc., i són importants productores de fruits que suposen la base alimentària d'aus residents i migratòries.

No és la presència de matolls, ni tampoc els incendis deguts a causes naturals el que ha suposat la reducció de la superfície de bosc en el passat ni l'amenaça actual per la seva supervivència. La desforestació, un clàssic de la literatura històrica ambiental, és el resultat de l'acció combinada de diversos agents: la transformació de bosc en conreus i pastures, gairebé total a les terres fèrtils properes a cursos fluvials; l'explotació de fusta per a la construcció de vaixells, una constant històrica per a les successives potències navals de la Mediterrània; l'extracció de combustible per a la mineria i l'ús domèstic; els incendis provocats; el pasturatge, que impedeix la regeneració de les poblacions d'arbres i destrueix el matoll, i la repoblació forestal amb espècies al·lòctones, que desplacen el bosc original, són factors determinants en la desaparició de l'espai forestal mediterrani.

El foc és un factor ecològic, una pertorbació que contribueix a la regeneració de bosc. De fet, evitar de totes totes qualsevol petit incendi originat per causes naturals provoca el que es coneix com "paradoxa del foc", ja que impedir els focs que es donen de manera natural en els boscos pot donar lloc als denominats com GIF (Grans Incendis Forestals), devastadors incendis catastròfics que abarquen més de 500 hectàrees i que resulten enormement difícils de combatre arrasant tot el territori al seu pas; fins i tot aquesta catalogació es queda curta i ja es parla de megaincendis.

Els boscos incendiats, encara que estiguin molt afectats, es recuperen en pocs anys com a resultat de l'adaptació de les espècies que hi viuen. El que sí que causa greus danys són els incendis provocats: segons el Ministeri de Medi Ambient, la majoria han estat causats per maniobres militars, pràctiques agrícoles o ramaderes i combustions originades en abocadors. Altres raons per a devastar la muntanya, cremant-la, han estat l'especulació urbanística, afavorint la caça de determinades espècies i la possibilitat de vendre la fusta cremada com a combustible.

Durant els anys 80, la dinàmica foc-tala-urbanització va afectar una bona part de la superfície boscosa andalusa. El 1992, el foc aplanava el camí per construir el parc temàtic Terra Mítica i durant tota la dècada dels 90 els terrenys cremats passaven a ser urbanitzables. Aquestes actuacions van disminuir quan tant les lleis forestals autonòmiques, com la Ley de Montes, van estipular que no es podien urbanitzar els terrenys forestals calcinats en un període de 30 anys. Ramaders i agricultors provoquen, segons dades oficials, el 75% dels incendis a Espanya i es cataloga, a més, com intencionat i no negligent, el foc causat per aquest motiu.

Particularment, en el cas de la ramaderia la motivació és destruir el matoll primigeni, tan important en l'ecosistema per afavorir la creació de pastures i el pas dels animals, tot degradant el bosc. Un percentatge elevat dels focs provocats que assolen les muntanyes són causats per caçadors per tal de provocar explosions demogràfiques d'espècies com la perdiu, el conill i la guatlla, que és el que passa quan disposen d'espais oberts, així com per facilitar el trànsit de les preses i dels propis caçadors. El bosc és un sistema complex, però es tendeix a simplificar aquest sistema transformant-lo en un parc d'arbres espaiats sobre un sòl desproveït de vegetació. A l'eliminar l'estrat arbustiu, canvien les condicions pròpies de bosc, alterant tot l'ecosistema.

La gestió ambiental ha de considerar el bosc com una estructura capaç d'autoregular-se. S'altera l'equilibri a causa d'activitats com l’"aclarida" o l'extracció de fusta creant un problema que no existia per després imposar solucions encara més perjudicials per a la biodiversitat forestal. És primordial mantenir els boscos íntegres per al seu bon funcionament; resulta fascinant comprovar la diversitat d'arbres, arbusts, animals, fongs i microorganismes que alberga i les complexes relacions que mantenen entre si; els espais forestals ens envien un gran missatge de cooperació, un profund ensenyament de la naturalesa de la qual n’hauríem d'aprendre.

"...Muy cerca está, romero, la tierra verde y santa y florecida de tus sueños;" Antonio Machado.

Rosa Mas és biòloga de Nova Eucària i activista pels drets animals.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics