Tota pedra fa paret, sí; però de quin edifici? Tot anant a treballar a les 8 del matí cada dia, hi penso per on passo. Visc al mig de Reus i em desplaço amb cotxe fins al centre docent que és més al sud de la ciutat perquè faig de professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Josep Tapiró. Quina mena de ciutat i de país vull, volem? La llista de característiques que, mentalment, he anat escrivint conté deu elements:
1 Circulant avall, avall, veig que coincideixo amb molts de cotxes, camions, motos... que m'agradaria que fossin, en bona mesura, elèctrics o, si més no, híbrids. En una ciutat futura amb molts punts de recàrrega de les bateries. En això, el regidor sortint Marc Arza, del PDeCAT, hi ha esmerçat esforços i hi ha obtingut resultats (i puc i vull dir el mateix de l'acció de govern de l'altre regidor sortint, en l'àmbit dels Serveis Socials: la Montserrat Vilella). I, com que no soc sectari -ni jo ni els meus companys de viatge de Primàries Reus-, doncs no em sap gens de greu de reconèixer-ho i de felicitar-lo'n. Però jo encara en vull més, de vehicles ecològics i de punts de recàrrega. I de km de carril bici, també.
2. Tot seguit, passo pel davant del Club Natació Reus Ploms, on el meu fill hi va aprendre a nedar bé. Jo en vaig aprendre al Reus Deportiu. Me'ls estimo tots dos, de clubs. I tots els altres. Perquè contribueixen a fer una ciutat de persones saludables, són veritables escoles de convivència i, alhora, motors d'afanys de superació individual i col·lectiva, de baix a dalt. I jo vull ajudar-los i fer-los complementaris a la piscina coberta pública que requereix una ciutat de cent mil habitants com Reus.
3. També saludo amb respecte el tanatori, des d'on es gestiona el traspàs dels reusencs i el cementiri municipal on hi reposen. Aquest institut municipal ha sabut resistir bé l'embat de la competència privada, que ha arribat finalment a la ciutat. Bona feina, doncs, Joaquim Enrech, regidor responsable, del PDeCAT. Tanmateix, podríem abaratir una mica més els preus, per a les famílies, d'un sepeli? Jo crec que sí.
4. Però quan arribo al punt on hauria de veure-hi ja edificat -o, si més no, en construcció- l'abaixador de Bellissens, em poso de mal humor. La posada en marxa d'aquesta estació de trens és necessària per als veïns del sud de la ciutat. I per això la Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR), amb l'empàtic i actiu Valentín Rodríguuez al capdavant, l'ha reivindicada amb raó i força. Però el govern espanyol -tant si manen els uns com si manen els altres-, ni cas. Talment l'estació intermodal del Camp, que fa anys que hauria d'estar construïda a la vora de l'aeroport per a estalviar als reusencs els llargs desplaçaments fins a la Secuita per tal d'agafar l'Alta Velocitat ferroviària. Quina és la solució: demanar-ho, tornar a demanar-ho i reclamar-ho fins a l'infinit i l'extenuació a l'Estat espanyol? No. La solució és la materialització de la independència política de Catalunya, però els partits que governen el nostre país -a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Reus-, incomplint el mandat democràtic del referèndum vinculant del Primer d'Octubre i de les eleccions del 155 del 21D, no ho fan i, doncs, traeixen els votants independentistes.
5. Veig de lluny el Centre de la Imatge Mas Iglésias de Reus (CIMIR) i penso que, tot i els esforços per a tenir-lo actiu, no s'hi ha dedicat prou voluntat política per a fer-ho possible. Sí, s'hi ha intervingut, però tímidament, i no n'hi ha prou. Com en el cas de l'any de 'Reus, Capital de la Cultura Catalana' o en l'assumpte de la participació dels actors, artistes plàstics, creadors, escriptors, lectors en la governança del nounat Institut Municipal Reus Cultura: ja funcionen les comissions participatives de les persones i entitats per tal d'aportar-hi idees i voluntats? Ha estat capaç la regidoria de crear la figura amb la funció de rebre, assabentar-se i conjuntar, amb antelació, les activitats previstes als programes de les entitats per a ser consultades en una agenda prèvia per tal d'evitar coincidències fatals de calendari i, doncs, per tal de mirar de coordinar -no pas de dirigir- l'activitat cultural de la ciutat?
6. I, en acabat, admiro la Biblioteca Pere Anguera, plena d'activitat i on més de dues i de tres vegades he assistit a activitats on he trobat alumnes meus llegint-hi, estudiant-hi... i penso en cal Massó, als antípodes, que hauria d'esdevenir el centre d'exposició d'art contemporani de la ciutat -amb la complicitat de l'Escola d'Art i Disseny, el Batxillerat d'Arts Plàstiques de l'institut Gabriel Ferrater, la Sala Fortuny del Centre de Lectura i les galeries d'art privades Pinyol, Anqui'ns...- tan desemparat i buit d'activitat encara ara.
7. Tot conduint, miro de reüll l'Hospital Universitari de Sant Joan. Gran edifici i greus problemes. Poden resoldre's? Sí, és clar. Passant, per fi, a la xarxa pública de la Generalitat de Catalunya -que fos municipal fou, des dels inicis, una anomalia, certament- i deixant de patir la Generalitat l'asfíxia econòmica deguda a l'espoli fiscal per culpa de l'Estat espanyol. Solució? Doncs, d'entrada, la independència. I, en acabat, una gestió política i de tota mena, millors. Ho diu la CUP. I jo també.
8. Passo pel davant del centre cívic Migjorn, al barri Juroca, i recordo que hi he anat sovint amb els meus alumnes. O, també, a diversos centres cívics, a explicar-hi, amb el Pacte Nacional pel Dret de decidir a Reus, els beneficis del dret a l'autodeterminació com a mitjà no-violent i democràtic per a assolir la República Catalana independent. La regidora Montserrat Flores, d'ERC, hi ha fet bona feina, als centres cívics: els programes d'activitats i de cursos són rics en quantitat, qualitat i diversitat. També la vull felicitar pels pressupostos participatius, però cal millorar-ne el sistema de votació virtual i ser més puntual a l'hora d'executar -sense dilacions injustificades ni ajornaments enutjosos- els projectes presentats guanyadors. Al Mas Vilanova, al passeig de Misericòrdia, han patit molt per això.
9. I arribo a l'institut. Hi ha tantes vides, històries, ingredients, grandeses i misèries en aqueix indret. L'alegria i l'energia dels alumnes arribats de tot el món en aquest centre de màxima complexitat topen amb dificultats degudes a ser Catalunya un país ocupat militarment, espoliat econòmicament i oprimit culturalment. Tal vegada Llull faria ús de l'exemple que tot seguit exposaré per tal d'induir a la reflexió dels lectors, dels ciutadans, dels polítics processistes, del qual exemple -un cas com un cabàs- n'és sabedor el conseller del ram, Pep Bargalló, i el president postís, Quim Torra, perquè ja els el vaig fer saber per Twitter: al meu institut, ja fa sis mesos que esperem, si més no, mitja persona més (ara només n'hi ha una) per a tendre 45 alumnes que necessiten assistir amb condicions òptimes a l'aula d'acollida per a aprendre català. Això és un govern efectiu? I d'altres mancances així n'hi ha tantes: insuficient dotació d'ordinadors; rampa de connexió entre els dos edificis, pendent de ser substituïda per un accés digne i segur de fa anys i panys; innovació educativa a ralentí; professors molt menys ben pagats que els del País Basc, immersió lingüística deficient per manca d'informació, de formació i de conscienciació de molts professors...
10. I, finalment, fent el viatge de tornada, amunt, una darrera reflexió general sobre l'interior de les institucions -docent, municipal...- i l'entorn immediat i global. Són prou transparents, hi ha prou veritat en la gestió? Perquè jo crec que tota gestió de l'Administració i tota acció política haurien de ser el fruit de la presa de decisions col·legiada, compartida i crítica per tal de bastir una ciutat prou neta de tripijocs en un país independent millor. Que la ciutat i el país siguin governats per persones que treballin honestament per a bastir una ciutat més rica en un país lliure, una ciutat de veïns amatents en un país independent, depèn de la vostra participació en la votació, el dia 23 de febrer vinent, a la seu d'Òmnium Baix Camp, de les 10 del matí a les 8 del vespre, dels candidats de Primàries Reus, veritablement compromesos, mitjançant la signatura del Segell Republicà, en la independència del país i en el progrés de la ciutat. Voteu-los, si us plau. Voteu-me, si us n'he convençut, de fer-ho.
Biel Ferrer és filòleg i candidat de Primàries Reus.
