Dissabte, 23 de Novembre de 2024
Som en precampanya i pel que sembla tot s'hi val. El president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha dit aquest passat dilluns que si l'independentisme s'imposa a les eleccions del 21-D, les pensions estaran "en risc". Ho ha dit durant una trobada amb un grup de jubilats, de manera molt oportuna, tot assegurant que en una república catalana no n'hi hauria ni cinc per atendre la gent gran. És curiós que aquest pronòstic arribi d'un dels líders de la força política que ha tirat de la guardiola de les pensions quan ho ha necessitat, sense mesura.
Si a l'estiu se'n van treure més de 3.000 milions, dies enrere es va saber que de cara a Nadal se n'haurà de disposar d'una quantitat similar. Per acabar-ho d'adobar, temps enrere es va haver de demanar un crèdit d'uns 10.000 milions, i amb tota previsió caldrà demanar-ne un altre ja l'any vinent, tal i com han subratllat alguns mitjans estatals. Amb aquests antecedents, carregar contra el pèfid independentisme és el més senzill i, per al PP, el tradicional.
Peti qui peti, estiguin més o menys ben situats a la cursa electoral, el catalanisme i ara la república són valors segurs per il·lustrar el discurs de la por. Segons com, Rajoy pot passar a la història amb el dubtós honor d'haver estat el president que ha tret més de 60.000 milions d'euros del fons de les pensions, però el risc és la república. Ves que no sigui el PP, el risc per a la continuïtat de la paga dels jubilats, i no pas els que volen "trencar Espanya".
Acostumem-nos, en conseqüència, a una campanya en què la política ficció serà clau en l'estratègia espanyolista. Res de dades, res d'evidències, tan sols suposicions i condicionals. Si Margallo ja va aventurar que una Catalunya independent vagaria sense rumb per l'espai sideral, García Albiol farà prediccions similars o que fins i tot arribin més enllà. I més enllà de la galàxia només hi deuen haver els forats negres, suposo.
En una campanya normal, el normal hagués estat que el PP i l'independentisme haguessin debatut sobre el futur model de les pensions de la república. Mentrestant, i dia rere dia, el PP es veu esquitxat per la corrupció i la seva credibilitat minva. Per més que la ministra Báñez perdi la veu tot garantint als treballadors que les pensions del futur estan garantides, la realitat és tossuda i se sap que tothom rebrà una prestació molt més baixa, per la simple raó que el model actual ha fet figa.
L'Estat no és estalviador, ni tampoc ha tingut vista a l'hora d'invertir els diners de les cotitzacions dels treballadors, sinó que els destina a pagar als jubilats. Tan sols si el número de cotitzants creix, també ho faran les pensions del futur. La resta, per tant, són missatges de la por, destinats a aconseguir el vot sigui com sigui. En una campanya electoral sana, el PP podria defensar la seva gestió. La del 21-D, però, no fa cara que hagi de ser sana. Tot s'hi valdrà contra l'independentisme, capaç inclús d'arruïnar les pensions de la gent gran.
I pot haver credibilitat?
Parlar de segons quina personeta és perdre el temps. Hi ha certs individus que només obren la boca per vomitar, sembla que tinguin diarrea mental: quan parlen la caguen. Possiblement ho fan per mantenir les neurosis paranoiques permanents sense adonar-se que llençar pedres comporta el risc del bumerang.
Sr. Marc
Estem esperan l informe. Salutacions
Quim
Mua, mua, mua. Adeu nen.
Els dos genets de l'unionisme
Ves per on els dos que comenteu l'article sempre ho feu per carregar-vos l'indepentisme. Un amb la seva habitual suficiència i l'altre amb les habituals faltes ortogràfiques. I jo demano a l'opinador indepe en qüestió que faci un article sobre les pensions de la república quan se'n sàpiga alguna cosa. I quan se sabrà? Quan hi hagi una campanya normal, com reclama.
Sr. Marc
Si no li es mol difícil, podría fer compres, per veure si la "republica" podría fer front a las pensions?, sols cal que tregui l informacio dels ingresos i gastos del Estat i de Catalunya, i per favor cuan el tingut fet, doni le seva opinio, no la que li diuen que te de dir. Per ser es tan fiable Sr. Albiol, com el Fuigdemont, Junqueras i la que sempre díu la veritat, la Marta Rovira, aixo si que es un EJEMPLE del seny que tenía els catalans, ella de petita él debía perdre, al menys o semble per el que díu.
¿Futur model de les pensions de la república?
Que el Senyor Garcia Albiol te la mateixa credibilitat que el mag Rappel és un fet conegut. Però això no hauria de servir als opinadors indepes per repetir la cançó de sempre. Qualsevol què es prengui la molèstia de mirar l’actual estat de ingressos i despeses de la Seguretat Social a les quatre “províncies” catalanes, dades accessibles amb una bona recerca, observarà que Catalunya te avui un greu problema que, desafortunadament, va a mes. No és l’únic territori d’Espanya que esta així, d’acord, però la “Republiqueta Catalana” ho tindria molt, però molt malament per fer front a aquesta problemàtica a no esser, es clar, que tot el mon mundial econòmic apostes per inflar de dòlars, euros, rubles o nous xéquels a la ara virtual, nova realitat política. No pas sembla que la cosa circuli per aquest camí, estimats indepes.
