Divendres, 29 de Març de 2024

L'Estat i les balances fiscals

18 de Juny de 2019, per Xavier Guarque

Ras i curt, les balances fiscals del 2008 no s'han actualitzat oficialment per l'Estat. És obvi que no es vol que els espanyols que hi estiguin interessats puguin saber i estar al corrent de com es distribueixen els impostos que tots paguem. Que ningú pugui plantejar si el règim comú és just i equitatiu. A uns segurament tant els fa, perquè per a ells tot és el mateix, però n'hi que volen saber què aporta cadascú a la que, en definitiva, és la caixa única. En efecte, qui té la concepció d'Espanya com la d'“una”, uniformista i uniformadora, de la “unidad” per damunt de tot, inqüestionable, irrevisable per adaptar-la a la diversitat i pluralitat que existeix, mai no entendrà que algú pugui voler saber que hi posa cadascú. Per a ells, això només serà una condemnable insolidaritat.

Sort que, de tant en tant, apareixen dades estadístiques que, sense ser les balances pròpiament dites, podrien complir aquesta funció, deixant al descobert les mateixes tendències, correlacions i desproporcions que uns volen amagar i altres volen ignorar. Les darreres aparegudes, elaborades per l'INE, exposen la comptabilitat regional i, agafant la seva partida de renda per càpita com a referència, reflecteixen que les que se situen a la part alta coincideixen amb les que majoritàriament nodreixen la caixa del que només entrar-hi es fa comú, on la sortida està ben clara però si ens fixem en l'entrada queda molt marcada la desigualtat entre comunitats. I això deixant a banda, és clar, les que cuinen i mengen a part, el País Basc i Navarra, que la seva aportació a les arques generals arriba una vegada proveïts els seus pressupostos, fruit del seu particular concert econòmic i fiscal, reclamat, respectat i exercit.

Si seguim prenent com a referència aquestes dades, comparant les que hi havia amb les publicades ara, es pot veure que les Balears i el País Valencià han perdut pes específic. Per lògica, també, en el "selecte" grup dels quatre que més significativament paguen més del que cobren, és obvi deduir que hi queda Catalunya com a, comprensiblement, necessària i imprescindible per a l'Estat. Cal tenir present que Madrid, que amb la seva província es va fer comunitat autònoma, a la vegada és la capital d'un Estat prou centralista perquè aquest detall sigui prou valorable per a tenir en compte.

Tanmateix, aquestes dades en concret deixen a la llum del dia que el desequilibri entre regions riques i pobres persisteix, malgrat que en algun indret hagi millorat, com a conseqüència dels múltiples plans de desenvolupament, milionaris, i de solidaritat, permanent, que, tant durant el franquisme com després els diferents governs de l'Estat, han posat en marxa durant dècades.

El cert és que l'economia espanyola, es miri per on es miri, no és uniforme, és variada, selectiva i molt esbiaxada, o per possibilitats, o per no saber, o poder, atraure més inversió per aconseguir millors condicions, o, senzillament, per comoditat. Les comunitats que no arribaven a cobrir els seus pressupostos, passats els anys, segueixen necessitant el que el sistema financer i fiscal del règim comú els brinda, i les que han de viure, no amb el que generen sinó amb el que aquest mateix sistema els retorna, segueixen considerant-se perjudicades i segueixen demanant la seva revisió.

Qui més i qui menys ja s'ha acostumat a la formula. O s'ha vist forçada a acostumar-s'hi, segons el costat de la balança on estigui perquè, sistemàticament, i en base a la solidaritat, s'ha afavorit més la cultura de la subvenció que la de potenciar particularment cada territori. En aquest context, no és gens estrany que alguna de les realitats històriques pròpies que hi ha a l'Estat, insisteixi a reivindicar la seva singularitat, encara que només sigui per defensar la seva identitat, per altra banda, com la d'altres territoris, inclús acceptant-les com a part intrínseca, sense que es trenqui cap plat. El que, a més, no seria res que no contemplés la tan enarbolada Constitución. Els interessos per mantenir el sistema comú no poden obligar a renunciar a les identitats pròpies, en alguns casos no coincidents amb la considerada matriu. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet  27 de Juny de 2019

I

qui sou els culpables tot això?

Ernesto  18 de Juny de 2019

Siempre lo mismo

El culpable de no tener el concierto economico como los del norte, en su momento se pudo escojer cual de los dos conciertos se quieria para Catalunya y los politicos del momento se decantaron por el que tenemos despreciando el de los vascos, asi que lo que teneis que hacer es pedir responsabilidades a los piliticos de entonces ellos fueron los que han creado el desastre economico