Dijous, 28 de Març de 2024

Mecenatge cultural

02 de Desembre de 2014, per Xavier Filella

El darrers temps la percepció del mecenatge envers la cultura i en concret el suport a les associacions culturals sense afany de lucre ha anat canviant. Sortosament encara podem trobar empreses i fundacions que donen suport a projectes culturals concrets però s’ha perdut en gran manera el suport individual d’aquella gent que creia que ajudant esporàdicament o deixant en testament alguns dels seus estalvis donava més raó a la seva existència.

És curiós veure que mentre segueix sense desenvolupar-se l’esperada nova llei del mecenatge encara hi hagin empreses importants les quals per qüestions d’imatge i de retorn del seus beneficis, com per exemple Repsol, col·laborin regularment amb la cultura i l’esport, i que altres empreses ubicades a la ciutat, com Beep, participin en projectes com en el que ara estan col·laborant (conjuntament amb la Fundació Privada Reddis) per tal de informatitzar les fitxes del catàleg de la Biblioteca del Centre de Lectura. Les entitats no ens podem queixar del suport que donen empreses del món local i altres Fundacions, aquí caldria fer esment de la Fundació Privada Mútua Catalana que tot i participar principalment en projectes de caràcter tarragoní també pensa en el territori de tot el Camp de Tarragona, ni tampoc del petit mecenatge que representen els propis associats que a part de gaudir d’uns serveis específics contribueixen al manteniment i continuïtat de les institucions.

Dècades enrere les estructures culturals i socials del país no tenien gaire recorregut i molta gent es creia en la necessitat vital de fer mecenatge, ho considerava una obligació personal per l’efecte d’haver assolit un estatus social i econòmic determinat, per això es van poder constituir associacions i centres culturals gràcies a persones concretes que pensaven en el bé públic. En el cas del Centre de Lectura, per exemple, difícilment s’hauria pogut consolidar el seu projecte institucional, ni s’hagués pogut mantenir la seva biblioteca (la primera biblioteca de Catalunya, fundada l’any 1859), sense Evarist Fàbregas, el qual l’any 1916 va comprar la seu on l’entitat estava de lloguer des de 1896 (el Palau del Marquesos de Tamarit, al carrer Major). I actualment tampoc es podria continuar una política d’adquisicions de llibres sense la deixa econòmica testamentària que fa uns anys va fer al Centre la bibliotecària Maria Martorell Gurrera i que ara està arribant al seu saldo final.

Però malgrat aquesta darrera excepció, és difícil rebre una donació particular que no sigui en espècies (llibres, documents, obres d’art,...) la qual sempre comporta un nou esforç pel seu manteniment, catalogació i salvaguarda.

Els temps són difícils, i és evident que la resolució de problemàtiques socials ha de tenir prioritat però cal observar com s’ha anat instaurant, amb el pas dels anys, la idea que les deixes personals només es contemplen des d’una vessant confessional o religiosa i que la testamentaria laica ha quedat en desús. D’una manera individual estaria bé que hi penséssim i que si algun dia estem en condicions de testar a favor d’institucions culturals ens ho plantegem.                                                                            

I què passa quan s’ha de liquidar una herència sense hereus?. Sabem el que diu el Dret Civil Català -un dret que ve de lluny- quan parlem de deixes intestades i que obliga a destinar els recursos que rebi la Generalitat a entitats socials o culturals. El règim jurídic de la successió intestada a Catalunya arran de la regulació del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions diu: “Amb tot, parlar de la Generalitat en termes de successora és només una ficció, doncs en realitat l’herència que li és deferida és un patrimoni en liquidació. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d’assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera residència habitual del causant a Catalunya. Si no n’hi ha en el dit municipi, s’han de destinar als establiments o a les institucions de la comarca o, si tampoc no n’hi ha a la comarca, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat”.

Potser acomplint amb eficàcia amb aquesta redistribució de les deixes intestades podríem contribuir a ajudar una mica, tal com marca la llei, a entitats socials i culturals que estructuralment ho necessiten. Algunes deixes es deuen produir... L’any 2013 a la demarcació de Barcelona el Departament d’Economia i Coneixement va treure una convocatòria pública per tal de repartir herències intestades per un valor de 2.489.887,49 euros a la província de Barcelona. Esperem que es pugui fer a casa nostra i que amb regularitat es vagin traient convocatòries.                                                                      

Ara vivim en una paradoxa: amb la democràcia i la implantació de l’estat del benestar és evident que no necessitem viure de paternalismes i que l’estat hauria de garantir l’accés a la cultura en totes les seves formes però també està demostrat que, com passa en temps de crisi com els actuals,  al sistema li convé destinar recursos, a part dels especificats pel Dret Civil Català, per tal de defensar polítiques de mecenatge que consolidin projectes i que posin el combustible necessari per superar la manca d’assignació de pressupostos culturals públics dignes.

La cultura i la llengua són els nostres principals elements diferenciadors. Cal defensar-los  amb la mateixa fermesa que a les entitats socials.

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics