Sense retòriques. Algú a Reus em coneix i, en atenció als meus amics i coneguts, vull – si encara es pot - expressar la meva posició, que no és altra que l'1-O respondre activament a la crida a la mobilització en defensa dels drets més bàsics, els que un govern incompetent i autoritari del PP em vol arrabassar. Per qui no em coneix, només dir que vaig contactar amb l'Assemblea de Catalunya quan el tirà Franco, tenia la flebitis; després vaig militar al Moviment de Joves Socialistes de Catalunya; que sóc fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) sent elegit conseller nacional d'aquesta formació en el seu congrés fundacional, quan ja era militant de la JSC... Amb el temps, el referèndum de l'OTAN, les polítiques liberals del PSOE i la defenestració d'Obiols al congrés de Sitges pel mig, les meves conviccions socialistes i republicanes m'apartaren d'aquest partit i vaig evolucionar cap Iniciativa per Catalunya; una evolució que m'omple de satisfacció íntima.
Dels valors positius del règim del 78 gairebé no resta res: en ser elegit regidor de Reus el 1979, el primer ajuntament democràtic després de la dictadura i del que aviat serà el primer ajuntament de la segona restauració, vaig ser protagonista de dos fets importants i positius que cal destacar d'aquella transició política; l'actuació dels ajuntaments democràtics que culminà en les Olimpíades del 1992, per resumir, i la reforma de l'exèrcit (cosa que per desgràcia no es va fer amb la judicatura encara larvada de falangisme, que és el feixisme nacionalista espanyol: els del "pajaraco" que defensa el jutje Yusti, que amb la fiscalia aquests dies veiem que s'han fet els amos).
Pels que, com jo, volíem viure una etapa assossegada de la nostra vida ens veiem impel·lits a fer quelcom davant la deriva autoritària i antidemocràtica del nacionalisme radical espanyol que infesta les institucions de l'estat; i que vol convertir una ciutat culta i oberta al món com és Reus en "una villa provinciana".
Avui, esperonat per la posició valenta i sensata d'Ada Colau i el coratge demostrat a Espanya per Pablo Iglesias, la meva modesta forma de respondre és aquest modest escrit, dir a amics i coneguts que l'1-O es mobilitzin (per votar SI, o per Votar NO, o per fer un vot en blanc o un vot nul, o simplement sortint al carrer i situant-se a les cues de votant ajudin a evitar la vergonya de veure se segresten urnes i es roba la llibertat. I, a més, portaré al cor el sentiment republicà i al cap un pensament per Gandhi: la qual cosa vol dir tenir coratge, ser cívicament valent i respondre només amb fermesa i dignitat qualsevol agressió i violència.
