Divendres, 29 de Març de 2024

Paràbola cinquena (i darrera) del paCte I Unió

19 de Novembre de 2014, per Biel Ferrer

Capítol 1: Gaudí, Domènech i Muntaner: de Reus al cel sense passar per Catalunya

Que Gaudí va ser assetjat per la seva fidelitat a la llengua catalana i que va gosar dir que sense la independència de Catalunya no hi ha possibilitats de crear una política justa, honesta i regenerada... no ho diu ni a la primera ni a la segona ni a la tercera planta del Gaudí Centre de Reus. Perquè passa de Reus al cel sense fer parada a la catalanitat pregona de la seva vida i obra. Tot el discurs anacional del Gaudí Centre me'l van comentar amics, coneguts i saludats del ram de la Història i el vaig constatar en diverses visites realitzades. Potser tampoc en dirà re la futura primera planta remodelada del Gaudí Centre sobre la defensa política de la identitat nacional de Catalunya que Lluís Domènech i Muntaner va fer durant tota la seva vida i obra a Reus i arreu. Perquè qui féu el què va ser la, fins el 12N2014, primera tinenta d’alcalde i responsable del Gaudí Centre (http://www.gaudicentre.cat) i de Reus Promoció (http://www.reuspromocio.cat), Alícia Alegret, qui, com a impulsora de la iniciativa, n'havia anunciat la remodelació gràcies a la subvenció europea amb 250.000 euros del cost total de la inversió, que puja a 439.762 euros... amb molta tecnologia, això sí, espectacular posada en escena, però potser no prou farcida de continguts significatius. Ja ho veurem. Aviat. A mitjan desembre d'enguany, diuen. Que s'inaugurarà. Tot i que potser ara, en acabat del 12N2014, és a dir, en acabat del trencament del pacte i unió entre PP i CiU, el projecte canviarà prou per acollir aquests continguts...

Capítol 2: 9N2014, abjecció estatal o il·lusió nacional

Que els catalans no tenim poder judicial propi ja ho sabíem. El 9N2014 ho hem constatat i patit. Tenim, això sí, una mica d'il·lusió de poder legislatiu (Parlament) i una mica d'il·lusió de poder executiu (Govern) i para de comptar... abans, durant i en acabat del 9N2014. (Però potser sí que tenim també una miqueta d'il·lusió de poder judicial propi si la Fiscalia de Catalunya es nega a querellar-se contra el president Artur Mas tot i la insistència de l'abjecte Fiscal General de l'Estat espanyol.)

Abans del 9N, la gigaenquesta que, en el marc de la campanya 'Ara és l'Hora' d'Òmnium i l'ANC, vaig dur a terme com a voluntari amb parelles diferents (la Rat, la Mercè i el Xavier) en què preguntàvem quina mena de nou país volien ciutadans de Catalunya de soca-rel o nouvinguts va servir, entre d'altres coses, per constatar el grau prou acceptable de concòrdia, de convivència, de maduresa i també el nivell més que acceptable de cultura democràtica, d'acceptació de la diversitat de parers i de correcció interveïnal dels reusencs atès que no s'hi va registrar cap incident i els enquestadors voluntaris vam ser rebuts amb respecte, al marge de la discrepància o l'acord amb la nostra acció ben intencionada.

Durant el 9N, famílies senceres, infants votant alhora amb els pares, avis amb la il·lusió als ulls per l'emoció de poder respondre per fi una pregunta tan desitjada, demòcrates del sí-sí, del sí-no, del no, del sí-en blanc, persones que votaven per tots aquells que no podien fer-ho perquè havien traspassat abans d'hora... foren les emocions lògiques d'una jornada històrica. També cal dir que s'hi van veure implicats, convençuts i actius molts regidors i persones significades de CiU, l'alcalde i tot, amb bones maneres i pencaire com sempre, talment la presidenta de CDC a Reus, Ima Mis, o militants convergents importants com Gregorio Simón, cal reconèixer-ho, als lloc de participació. Al meu, l'Institut Gabriel Ferrater, un atent i eficient Miquel Domingo hi feia de coordinador general, per exemple, amb exemplar actitud de servei i de compromís ciutadà i patriòtic.

L'endemà del 9N, segurament que, en acabat de tot el que hem viscut arran del referèndum-consulta-procésparticipatiu, els nostres diputats sobiranistes al Parlament de Catalunya estarien legitimats per tirar pel dret i fer una declaració d'independència (per què hom s'entesta a dir-ne unilateral si no es pot fer de cap altra manera?). Però hi ha una estratègia ben raonada que el coratjós president i el seu savi equip i el seu competent govern i l'oposició còmplice raonable han d'implementar amb fets no pas a destemps. Amb determinació. Estratègia. Amb el ritme adequat. Mentre la societat civil organitzada (l'ANC, és a dir, la rauxa; ÒMNIUM, és a dir, el seny, etc.) actua amatent i defugint ja la tàctica de la reacció perquè ja no han de marcar l'agenda catalana les decisions i actuacions de l'abjecte Estat Espanyol. I tanmateix, cal no menystenir l'Estat que ens (des)empara, que basa la seva estratègia en tres idees: 1, divideix i venceràs; 2, la por venç l'esperança; i 3, desprestigia ni que sigui amb sense proves que alguna cosa en trauràs.

Capítol 3: l'epíleg local que hauria pogut ser el pròleg municipal

A la ciutat, potser el que passarà ara hauria hagut de passar de bon començament: govern en minoria i acords amb els altres grups municipals segons la qüestió de què es tracti. Els actes tenen conseqüències i ja veurem qui en traurà més redit, a les eleccions vinents, dels tres anys i mig de pacte i del mig any de ja veurem què. Potser la governança, basada en aquell principi que el savi coach reusenc Xavier Plana ens va dir un bon dia i que afirma que allò que uneix més un col·lectiu és un projecte compartit més que no pas un lideratge fort (i fins i que tot un enemic comú), s'imposarà. Com sempre, el poble té la darrera paraula.

A la nació, també... llevat que el Tribunal Constitucional Espanyol o el Fiscal General de l'Estat Espanyol no vulguin manar més que el poble. I, si us plau, un bon debat amb arguments que superi el dret de decidir i apunti ja d'una vegada i per fi a la qüestió de la independència mitjançant una campanya electoral homologada i unes eleccions anticipades i plebiscitàries sense llista unitària -toquem de peus a terra- però amb programa consensuat a favor de l'alliberament nacional de Catalunya, gràcies.

Biel Ferrer és filòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  20 de Novembre de 2014

3ºDesprestigia ni que sigui

3ºDesprestigia ni que sigui sense proves, es lo que Vds. y ANC juntos con los Sres. de CIU y compañía, a ESPAÑA aquí en Ctalauña y fuera en el estrangero, pero se les a visto el plomero y no les han hecho no caso los viajes del Sr. MAS al estrangero un fracaso total y un gasto inútil los ningún país apoya sus ideas nacionalistas e independentista porque la historia tiene un recuerdo muy malo del nacionalismo,mejor hubiera hecho esta gobierno de la generalidad de preocuparse de los problemas grandes que hay el, paro la miseria,la ilegaddad la corrucion no en ESPAÑA en Cataluna

josep  20 de Novembre de 2014

Estrateigia del estado

Estrateigia del estado español,verdaderamente sus ideas independentista les han quitado todo sentido común, 1º Divideix i vensaras, Vds an divido en dos a Cataluña y a todos sus habitantes, esto es malo han creado un odio estre los habitantes de Cataluña, y costara muchos años en unir Cataluña vivía muy bien sin vuestro fanatismo an creado una sociedad de odio, y esto da miedo aquí en Cataluña, en resto de España no. 2ºLa por vençsl·asperança,NO lo que vence la esperanza es la mentira, el no decir la verdad, porque la verdad siempre sala a la luz y entonces es cuando se pierde la esperanza porque estamos engañados, digan los que digan el 67% no os escuchan, siempre son los mismo los de la diada los de V siempre los mismos

josep  20 de Novembre de 2014

De que legimitad habla, que

De que legimitad habla, que legimitad tiene el 29% de los votos de todos los catalanes, y pienso pono el liston muy alto?la legimidad de la dictadura nacionalista es esta ?.
Corage del presidente? savios su equipo? me parece que no estamos hablando de lo mismo del mismo país (repito)jo hablo de ESPAÑA, y de la comunidad autónoma de Cataluña, es de esto que habla Vds.porque no le veo el hilo.

josep  20 de Novembre de 2014

Leyendo su ariticulo pienso

Leyendo su ariticulo pienso que esta en otro país, Sr. Biel Ferrer, esta en ESPAÑA, no se ha enterado aun, el 67% de los catalanes no fueron a votar su comedia,con una puesta en escena redicula y además muy costosa para nuestros boilsillos, porque si pagasens los Sres.Sras. de omniun y ANC toda esta pantomima,y toda la propaganda hecha por la generalidad de Cataluna podríamos hablar de otra cosa, pero no tocan nuestros impuestos y parte de ellos os amntinen a Vds. ANC, sin pedirnos nuestra opinión.