Molt es parla de la violència, com ha estat el cas dels trets de pistoles d'aigua contra els turistes i la pintada de grafitis que els insten a marxar de Barcelona.
Violència és el fet verídic que milions de litres d'aigua es carreguen en els creuers mentre a vostè i a mi ens venen amb la cantarella de la sostenibilitat, el quilòmetre zero i la restricció per la sequera. Si ens fem una ferida, o se'ns fica sorra en els ulls o ens pica una bestiola, no tenim una aixeta útil a l'abast. Era eloqüent, a Cambrils fa ja anys, acostar-se a la zona de la nova estació de tren i veure unes fonts arrencades dels carrers, presoneres darrere d'un reixat. Les comparacions són odioses i en termes de sanitat diria que sembla que hi ha més equips d'emergència cardíaca en llocs estratègics que fonts públiques. Violència, és topar-se amb gent tirada sobre la gespa de les zones verdes, i sovint brutes, de Salou. No solament hi ha borratxos, també grups en el canvi de setmana, esperant el transfer, quan el vestíbul de l'hotel ja no dona per a més. Escombraries que impregnen la ciutat, impossible de mantenir-les a ratlla. Saber que es disposa d'un mínim servei policial i sanitari, calculat per a una població estable, que no podrà enfrontar-se a una hipotètica catàstrofe, cosa que vivint entre petroquímiques i nuclears és com poc tranquil·litzador.
No es tracta de ser poc amistosos amb els dos milions de persones que passen per Salou. Es tracta de ser justos amb les quals resideixen.
Quan vegi al seu veí, com en el cas de Barcelona, usar pistoles d'aigua per a donar un missatge contundent al visitant no desitjat i els governants, plantegi's quina classe de pressió s'ha exercit contra la població local per a arribar a aquest punt i que farà vostè quan sigui el principal perjudicat. Violència, és que uns es creuen que poden acabar amb la nostra qualitat de vida mentre s'entretenen a fer rots a l'oïda i ens posen davant dels ulls, un cos semi nu que guarda l'olor nauseabunda de protector solar i suor tranuitada en l'autobús de la Plana. No trobar pis de lloguer anual o amb preus prohibitius. No poder conviure en hores de descans en les zones d'apartaments turístics. Entrar en un establiment parlant català i que et responguin en anglès.
Violència és fer caixa mentre uns altres, els ciutadans que no ens dediquen al turisme, paguen les conseqüències. Cal preguntar-se quina és l'acció prèvia, consentida, i l'autèntic detonant d'aquesta resposta contra la massificació. Això no és vandalisme, és la reacció lògica de qui sent i sap que li roben el seu present i el seu futur. Cal ser molt ximple per a no adonar-se'n.
Condemno la violència.
Carolina Figueras és creadora d'espectacles, coreògrafa i directora artística.
