El virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS, per les sigles en anglès) s'identifica per primera vegada a Europa el 1990 amb els primers brots als Països Baixos i Alemanya, des d'on posteriorment va arribar a Espanya i a altres països europeus. Des de llavors, s'estableix com a endèmic en nombroses regions i, tot i l'aplicació de mesures de control i prevenció, se succeeixen brots de major o menor intensitat de manera intermitent.
En el cas de Catalunya, recentment s'ha informat en alguns mitjans de la presència de brots especialment agressius d'aquesta malaltia en algunes comarques de Girona, amb les consegüents pèrdues econòmiques que això suposa. Pèrdues econòmiques, per què? Doncs perquè la presència d'aquest virus comporta caigudes de la productivitat, a banda de l'augment de la mortalitat i la necessitat d'extremar mesures de bioseguretat. Evidentment, des del sector ramader es prioritzen les implicacions des del punt de vista econòmic, però cal aclarir que les úniques víctimes aquí són els porcs.
Aquest virus afecta, encara que amb diferents presentacions, a porcs de totes les edats, sent ells els que pateixen la malaltia, amb quadres que van des de febre i pèrdua de gana a dificultats per respirar, passant per la tos, incoordinació, i fins a avortaments i mort prematura dins de l'àmbit de la captivitat, sempre en funció de l'edat de l'animal i de la virulència de la soca concreta de virus. De vegades es donen coinfeccions que agreugen el quadre clínic (meningitis, pneumònia, septicèmia, entre d'altres) i molts pateixen morts agòniques. Tot això deteriora encara més (si és que això és possible) les seves vides, sumant-se a el fet de viure amuntegats en espais molt reduïts adornats amb un "enriquiment ambiental" que presumeix de complir amb la normativa de "benestar animal".
D'altra banda, entre les mesures aplicades per prevenir i controlar la malaltia es troben els programes de vacunació. En aquest sentit, fa tan sols uns mesos es va traslladar un avís des de les autoritats daneses informant de la suspensió d'ús d'una de les vacunes comercialitzades després d'haver trobat animals infectats amb una soca que, presumiblement, és el resultat de la combinació de dues soques vacunals. És així com es confirma la presència de signes clínics associats en desenes de granges, arribant a la conclusió que no és segura la inoculació amb vacunes vives atenuades amb ceps diferents.
En definitiva, i tal com s'està fent evident aquestes setmanes, s'ha de posar la vida com a epicentre de totes les mesures, i això inclou les vides dels animals no-humans. El capitalisme salvatge ha aconseguit normalitzar en l'imaginari col·lectiu la violència en la seva màxima expressió amb la privació de llibertat de milions de porcs que, des del seu captiveri, han de sobreviure a malalties com el PRRS, a condicions de vida totalment humiliants i a l'opressió dels explotadors que diuen tenir-ne cura. És important per a la salut dels porcs controlar el virus de l'PRRS, però sobretot és imprescindible desenvolupar l'empatia necessària per deixar de veure a les altres formes de vida com a simples productes de consum.
Soraya García de Albizu és veterinària de Nova Eucària.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics