Llegeixo aquests dies, com a conseqüència del trencament del pacte de Govern entre CiU i PP a Reus, a la premsa i a la xarxa, nombrosos comentaris relacionats amb el què pot passar a Cambrils. Amb el vostre permís, en faig el meu.
No passarà res. Els dos principals pecats d’aquest govern tripartit de dretes entre CiU, PP i PLIC a la nostra ciutat, són la Peresa i la Supèrbia. Pecats Capitals, per cert. També afegiria la Falsia, potser, aquest, més un pecat venial.
La Peresa aplicada a tota l’acció de govern i demostrada en aquests tres anys i mig de mandat. Fer el menys possible, explicar l’imprescindible. Gestionar el mínim necessari i obligatori. Només cal repassar el contingut de les comissions informatives o l’ordre del dia dels plens municipals. Quan un servei o un equipament representa un problema de gestió, la seva solució sempre ha estat la mateixa: tancar l’equipament o eliminar el servei. Si es vol equilibrar el pressupost: per la via ràpida d’acomiadar gent, incrementar els impostos i pujar el deute als bancs.
Us imagineu la feinada que representa un canvi de Govern? Si per canviar un regidor i redistribuir les seves funcions han estat tres mesos. Si per aplicar el nou sistema de gestió política en només quatre àrees, van rectificar desenes de vegades el model. Ja no parlem d’aplicar els seus programes electorals o de comprovar el grau d’acompliment de les seves promeses, com per exemple, l’ajut a l’emprenedor, el viver d’empreses, la posta en marxa del polígon, etc. Al final del Mandat en farem un bon repàs i riurem molt.
A més, posats a simplificar, sempre tenen la mateixa excusa: la culpa de tot plegat és dels d’abans, que van “arruïnar” al poble. Tenim maneres diferents d’entendre el concepte de “ruïna”. Té nassos la cosa.
La Supèrbia en la seva manera de fer i actuar, demostrada amb els treballadors municipals, amb l’ERO, per exemple, amb els usuaris que s’han quedat sense servei, amb les seves respostes als plens davant les preguntes de l’oposició, amb no respondre les preguntes fetes per instància, en no voler claredat ni aprofundiment en el cas Llobet, en les seves despeses escandaloses en premsa,... I en podríem fer més foc en qüestions d’ètica. Ells, quan eren a l’oposició, ho feien contínuament. Per sort, o per desgràcia, no tots som iguals.
La Falsia d’actuar de manera contradictòria al que es diu. L’alcaldessa convidant a independentistes per a fer discursos i pregons, o assistint de manera activa a les activitats pro-consulta. Els Ppeperos fent-se els ofesos i no assistint als actes. Uns i altres votant de manera diferent les Mocions relacionades amb el Procés Sobiranista. Pur teatre.
I finalment, quina seria l’alternativa a l’actual Govern en cas de trencament? Un Govern CiU-PSC-PLIC? D’uns unionistes a d’altres que ho són tan o més? L’alternativa CiU-NMC-PLIC? El campi qui pugui?
Que Martí Pol em perdoni el canvi de vers: Al govern de Cambrils, “tot és possible, però, no hi ha res a fer”.
Robert Benaiges és regidor socialista de Cambrils.
