El respecte només es pot demanar des del respecte i el que han fet aquesta setmana els joves de l'organització juvenil independentista Arran a Tarragona, amb la seva campanya en contra de la LGTBfòbia, m'atreviria a dir que fins i tot ha faltat al respecte al mateix col·lectiu que volien defensar.
Els joves vinculats a la CUP han fet servir el mal gust i l'ofensa per reivindicar una causa tan legítima com l'alliberació sexual o l'anòmala situació de col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals, encara estigmatitzats per molts sectors de la nostra societat. La situació d'aquests col·lectius no és la mateixa ara que vint anys enrere i si s'estan aconseguint canvis en pro de la normalització de la diferència és a còpia de molta pedagogia. El nou paradigma de relacions i estructures familiars del segle XXI s'ha d'integrar a partir de l'assimilació i no de la confrontació. I per això, intentar defensar la normalització de nous models des de l'atac i no des de l'argumentació fa un flac favor a la causa. I més si es busca el blanc fàcil per fer l'atac i se'l vincula a allò suposadament prohibit o tabú.
Els d'Arran han fet allò que fan els nens petits, dir a consciència una paraulota, fora de context, mentre se'ls escapa la rialla. És la intenció aquella de no deixar indiferent l'adult, obligat a renyar perquè allò que ha dit el nen no està bé, però amb certa condescendència. Els nens d'Arran ens han volgut escandalitzar amb un sant Magí sodomitzat pel braç incorrupte de santa Tecla o amb caricatures de l'alcalde practicant sexe anal amb la Urbana i un polític del PP. I els renyem, no perquè ens haguem escandalitzat, sinó perquè simplement han errat en les formes. Afortunadament, la sàtira i la burla gaudeixen de molt bona salut a Tarragona, on cada any s'espera amb candeletes que batlles, bisbes i guàrdies civils en rebin pel davant i pel darrere a les concorregudes representacions de Dames i Vells. Fer-ho ara i fora de context no fa cap gràcia.
