En uns moments com els actuals, en els quals ens trobem en un confinament necessari per poder superar l'actual pandèmia que s'ha escampat per quasi tot el món, parlar d'interessos partidistes, resulta, no tan sols inconvenient, sinó que és egoista i mesquí. Tot i això, no podem deixar de veure, que es genera una barreja d'interessos en moltes de les actuacions que vivim per part dels representants polítics, que són els que a hores d'ara tenen la responsabilitat de dirigir les mesures per poder superar la pitjor crisi sanitària, segons els experts, que s'ha viscut des de fa quasi cent anys.
L'actuació de tots els professionals vinculats al món sanitari és, no tan sols mereixedora d'elogi. Tenint en compte l'escenari i les condicions en el que es veuen obligats a actuar, és també digne d'admiració. Ara bé, atenent les recomanacions de l'OMS i de molts dels tècnics i metges que s'ha expressat en els darrers dies, amb això no hi ha prou, calen d'altres mesures per poder contenir el virus.
Mesures que totes semblen que passen per l'aïllament de cada un de nosaltres i facilitar la capacitat dels professionals de poder aplicar en cada moment les actuacions que, en funció del seu entorn i circumstàncies, siguin més aconsellables. Per això, quan les declaracions i les actuacions dels representants dels partits polítics, semblen estar mesurades i envernissades segons les seves pròpies tendències i interessos, i en funció de futurs rèdits electorals que puguin tenir les seves conductes, fan que hom tingui la sensació que es lliuren dues batalles dins d'una mateixa guerra: una contra el Covid-19 i l'altra per un millor posicionament polític.
Permeti'm l'expressió "bèl·lica", que sembla que s'ha imposat com a llenguatge en aquest context, tenint en compte el vocabulari utilitzat pels membres del "Gobierno", la preeminència de militars per les ciutats i les imatges que veiem en les compareixences del director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón. Com si fossin els salvadors o salvaguardes de la salut publica, apareixen uns militars tots plens de medalles donant suport a les paraules del director.
Ara és l'hora de prendre decisions, al marge de les conseqüències polítiques o econòmiques que aquestes puguin tenir en el futur. És el moment de salvar vides, per això l'establiment de l'estat d'alarma, segur que ha estat una bona decisió. Una altra cosa és que el desenvolupament de les possibles mesures a aplicar, es vagin fent (almenys aquesta és la impressió que tenen els experts i que transmeten de manera sovintejada pels mitjans de comunicació), amb retard i per tant endarrerint la possible solució.
Per això costa d'entendre que mesures com les restriccions del trànsit aeri i el nomenament del Comitè de científics del Covid-19, es produeixin una setmana després, i que el confinament sigui establert d'una manera laxa, no limitant els territoris o àmbits geogràfics més afectats. A més de permetre desplaçaments per anar a treballar, en feines que no són, a hores d'ara, imprescindibles, facilitant així, que es generi un moviment de població que no ha facilitat la contenció del virus.
Les raons d'aquestes decisions, hem de suposar, que han estat ben estudiades i preses en atenció a valoracions mèdiques i no econòmiques, polítiques o militars. El temps ens ho dirà, però ara cal fer-hi costat des del confinament (no "unidos"). Una altra cosa és l'aprofitament que han fet diferents estaments de l'estat i partits polítics de l'actual crisi sanitària. Uns per intentar resoldre i millorar la seva imatge, i d'altres per pretendre erosionar al govern, dient que donen tot el suport, com ha fet el PP, a la vegada encetar accions i moviments de cara al seu hipotètic electorat.
Aquesta crisi és quelcom mes que una crisi sanitària. Efectivament, ara es tracta de la salut física de les persones, però una vegada se superi, esperem que sigui aviat, caldrà revisar els deures pendents i posar sobre la taula totes les actuacions que s'han fet, també les que s'han omès per superar la situació.
Caldrà valorar el comportament de tots els agents que, d'una manera o altra, hi han participat i qui sap, potser caldrà que sigui el poble qui ho acabi jutjant amb la força del seu vot. Ara però, cal deixar de costat totes aquestes cuites i les administracions posar l'esforç en la mateixa direcció, encara que això no vol dir que hi hagin de ser una darrera l'altra. La força és més efectiva quan es genera tots junts i al mateix temps.
Joan Bermúdez és advocat i politòleg
