Dijous, 28 de Març de 2024

Serà qüestió de confiança

27 de Setembre de 2016, per Edgar Fernández

Després que la CUP-CC anunciéssim el Sí a la Moció de Confiança presentada per Carles Puigdemont, diverses persones més que menys influents i reconegudes han publicat articles amb l’objectiu de mantenir la pressió mediàtica i política sobre nosaltres.

Per exemple, Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui, publicava un article titulat “El sí de la CUP”, on hi deia el següent:

"Però estaria molt millor que ens digués que aquest sí és compartit per tota la CUP [...] i estaria molt bé que aquest sí anés clarament lligat a un compromís amb el pressupost i, posats a fer, amb les conclusions que hi hagi d'haver en el debat de política general que s'ha de celebrar entremig d'una cosa i l'altra".

Poca broma! Mig paràgraf es necessita per retreure’ns ser una candidatura plural i exigir-nos un Sí a tot. Sense condicions. Enaltint fe cega de naturalitat religiosa. Insisteixo: poca broma! Al meu parer, però, el que trobo més preocupant és que algú com Xevi Xiró sap perfectament que a la CUP no se’ns pot demanar fer de comparsa per la nostra confluent realitat.

Som una candidatura independentista on hi conflueixen moltes experiències; persones que porten anys i anys treballant i lluitant per la independència, entre moltes altres lluites; organitzacions imprescindibles que han aguantat el pols i han mantingut el compromís davant l’adversitat i la repressió. Considerar que aquesta confluència pot esdevenir comparsa sense que serveixi per, si més no, culminar el procés engegat a Catalunya és una falta de respecte a la memòria i, sobretot i principalment, una pèrdua de temps.  

Si la CUP-CC vam aprovar per àmplia majoria facilitar la investidura de Carles Puigdemont és perquè vam assumir la correlació de forces, el vam considerar una persona més accessible i d’una nova generació convergent a la que li interessava superar l’etapa del pujolisme i l’autonomisme. Fer xantatges tàctics com la Moció de Confiança fruit del fracàs de la imposició d’uns pressupostos sense negociació ni intencionalitat de ruptura, no vindria a ser el que esperàvem, certament.

Però tornem-hi, nova oportunitat des d’aquest mes de setembre; no només tenim mesos per endavant sinó que seguim mostrant la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura que culminin el procés independentista a Catalunya. I posat a insistir, quin remei, recordar que no demanem uns pressupostos avalats pel nostre programa polític sinó de compromís amb el procés. La República ens espera.

Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  27 de Setembre de 2016

I això que Colom era català segons alguns...

Voteu a aquesta gent, voteu-los, que quan agafin l'alcaldia veurem la que liaran amb en Joan Prim, un patriota espanyol amb totes les lletres de la paraula, amb Marià Fortuny, reconegut aficionat a la tauromaquia i amb Eduard Toda, que va ser cònsol espanyol. Quina creu ens ha caigut amb els nacionalistes/independentistes i els podemites que només volen que deformar la historia. Som una societat malalta...

Amargura de vermut  27 de Setembre de 2016

Una pel PORRUUUU!!!

Aquets Srs. lo que nessesitam es una pel PORROOOO... Cullooons

J.A.C.O.  27 de Setembre de 2016

En Prim, el Condesito, el Nen de les Oques i la Pastoreta.

Tinc confiança en el fet que la 'confluència' d'opinions no porti a demanar que es treguin les escultures de la ciutat en nom de no quin acudit d'algun il·luminat. Aixó bé al punt de l'animalada d'eliminar l'estatua de Colon de Barcelona. Fins quin any del pasat caldrá anar per eliminar fet históric massa allunyiats en el temps? No és possible treballar per millorar el present i el futur? Viviu en aquest temps o és pura fantasia?