Un afer intern?

La detenció de Puigdemont a Alemanya obre un escenari complex en la qüestió catalana. Es fa molt difícil assenyalar quines conseqüències pot tenir la seva compareixença, aquest dilluns, al jutjat. D'una banda, els partits independentistes (almenys, dos d'aquests) han tornat a posar a la taula la seva investidura. Torrent, per part seva, s'ha estimat més fer una (necessària) crida a la calma i anunciar "una resposta conjunta i unitària". De l'altra, ara ja sabem que la situació ja no és només un afer intern, tal i com s'havia indicat sovint des d'Europa, per limitar potser els efectes col·laterals del conflicte. Ja no es tracta de Bèlgica, ni de Dinamarca, ni de Finlàndia, ni de Suïssa. No. Ara es tracta també de la primera potència econòmica de la Unió. 

Les relacions personals entre Merkel i Rajoy són molt bones. Aquesta bona entesa podria fer pensar, d'entrada, que l'extradició és més que probable. Ara bé, la cancellera ha demanat en reiterades ocasions al president del govern central que negociï amb els sobiranistes. Alemanya, però, té un repte considerable ara que de sobte s'ha vist implicada en la problemàtica. Si Puigdemont és extraditat, el país germànic haurà aval·lat el discutible argument de Llarena. Aquest és el parer, com a mínim, de no pocs juristes catalans i de la resta de l'Estat. Si no s'atenen les peticions del magistrat, per contra, la bufetada a la justícia espanyola i a Rajoy serà sonora. Cal tenir en compte, de passada, que la detenció del president cessat ja ha generat reaccions contràries. 

La primera, i important, per part del vicepresident del Bundestag, Wolfgang Kubicki, que ha descartat que Alemanya concedeixi la extradició a Espanya. La segona, per part d'un dels rotatius més importants del país, el 'Süddeutsche Zeitung' de Munic, que s'ha referit a la detenció de Puigdemont tot titulant que "Alemanya ja té el seu primer pres polític". Finalment, l'esquerra s'ha pronunciat. Els diputats de Die Linke han demanat el seu alliberament, i aquest dilluns han organitzat una manifestació. La comparació amb la postura del PSC i els seus companys del PSOE es fa inevitable. I ni Iceta ni Sánchez en surten ben parats. 

D'aquesta manera, el fets que es produeixin en les properes hores són d'una notable importància. Rajoy, per ara, ha optat pel silenci. Moncloa, per la prudència. Determinats mitjans estatals afins, per desgràcia, per la indecència. El cas és que quan l'independentisme parlamentari semblava dividit, la detenció de Puigdemont sembla haver-lo unit altre cop. I els carrers tornen a ser plens. JxCat i la CUP tenen clar que s'ha d'investir Puigdemont. Una altra opció, gens menystenible, és recuperar la candidatura de Jordi Sànchez, sobre qui fins i tot Nacions Unides s'ha pronunciat tot instant l'Estat a garantir els seus drets polítics. Si s'obvia aquesta demanda, la reputació espanyola en l'opinió pública europea (que ja no passa pel seu millor moment) empitjorarà encara més. 

Marc Busquets és periodista.