Acord entre Podem, ICV-EUiA i Procés Constituent per fer una candidatura unitària a Reus

La crida a la unitat de les esquerres a la ciutat ha donat, finalment, resultats. Malgrat que la CUP mai s'hi ha volgut sumar a aquesta proposta, Podem, ICV-EUiA i Procés Constituent han treballat intensament les darreres setmanes per tancar-la. Finalment, i segons ha pogut saber Reusdigital.cat, la direcció del Podem, encapçalada pel seu secretari general, Gerard Bargalló, ha acceptat que dins de l'acord electoral hi figuri el nom del partit ecosocialista, encara que sigui a tall individual. D'aquesta manera, ICV-EUiA preservaria la seva representativitat política, tot i formar part d'una agrupació d'electors. També cal recordar que Pablo Iglesias no permet l'ús de les sigles de Podem i per tant aquells que concorrin a la llista unitària per part seva ho hauran de fer de forma independent.

Encara s'ha de decidir quin serà el nom de la candidatura, que sembla que no tindrà cap relació amb Guanyem. En qualsevol cas, les formacions han acordat que hi haurà una comissió electoral, amb membres de cadascun dels partits i d'altres persones que s'hi vulguin apuntar, amb l'objectiu de configurar l'estructura de la llista i els noms. La finalitat és aconseguir un repartiment proporcional dels llocs més importants -també cal tenir en compte que hi ha d'haver, com a mínim, dos dones entre els cinc primers. A la vegada, les persones que vagin a la candidatura ho podran fer com a independents o com a membres del partit -així figuraria entre parèntesi.

Algunes fonts indiquen que el procés unitari s'iniciarà oficialment a partir de la setmana que ve, a través d'una convocatòria púbica del Procés Constituent, que ha actuat amb neutralitat durant aquests mesos de negociacions, per tal que tothom s'afegeixi a la proposta. A partir de llavors s'iniciaria la recollida de les signatures necessàries per a presentar-se com a agrupació d'electors, així com les converses per concretar qui serà el cap de llista. A hores d'ara, no hi ha cap nom que sobresurti clarament, però aquest estaria lligat a Podem -sense poder aprofitar les sigles- més que a les altres formacions.

Oposició interna dins de Podem

La decisió de la direcció de Podem de ratificar aquest acord no compta amb l'aval de tot el cercle a Reus. Fonts del partit consultades per Reusdigital.cat es queixen que en l'assemblea d'aquest dijous "només s'informés" de l'entesa i no es donés l'opció de votar-la o de rebatre-la. Cal recordar que dins de Podem existeix un corrent crític amb l'estructura vertical que proposa Pablo Iglesias, que s'ha acabat traslladant als municipis, amb membres que advoquen per un model de partit més assembleari i horitzontal. Un dels portaveus crítics a Reus és Javier Mattos, que va presentar candidatura a secretari general i va declarar a Reusdigital.cat que ell apostava per no presentar-se a les eleccions, i en tot cas, en un futur, confluir amb un programa.

Aquestes desavinences s'han traslladat a nivell català, amb el procés d'elecció dels òrgans de direcció. La proposta de Clar que podem s'enfronta a la de Podem, Catalunya Plural. Precisament, i segons ha pogut saber Reusdigital.cat, aquesta darrera candidatura ja hauria aprovat un mecanisme per tal que els membres del cercle que no estiguin d'acord amb les llistes impulsades des de Podem, a través d'agrupacions d'electors, puguin mostrar el seva oposició. La idea seria organitzar una agrupació d'electors alternativa, que dificulti el procés de consecució de signatures i posi en evidència que aquesta forma de fer entronca més amb la política tradicional que no pas amb un canvi real.

Des del corrent crític consideren una mena de trampa el fet de no permetre l'ús de les sigles de Podem, a excepció de Barcelona, on hi ha una agrupació de partits, i a la vegada "aprofitar-se" d'aquella gent que sigui capaç d'arrossegar les signatures necessàries per presentar-s'hi a les eleccions. Cal recordar, a més, que els estatuts de Podem no permeten la doble militància a aquelles persones que tenen un càrrec executiu dins d'un cercle, ja sigui local, autonòmic o estatal. Sent membre de base sí que es pot militar en d'altres formacions.