Antoni Batista: 'És un luxe per a qualsevol escriptor poder matar a Franco'

Batista juga en el llibre amb les expectatives del lector. Ofereix tot tipus de dades sobre Conill, però a més fa una radiografia de l'Espanya dels anys 60 i 70, des dels enfrontaments entre anarquistes i comunistes, la irrupció d'ETA, o el paper de l'església catalana i els polítics del moment.

Jordi Conill, el Camarada Bonet, va intentar assassinar a Franco i va ser condemnat a mort posteriorment per aquest fet. Perquè no van petar els explosius al palau d'Aiete de Sant Sebastià? Batista ho argumenta amb dos motius: la pluja que queia en aquell moment sobre la ciutat basca, i un membre de la CNT infiltrat a la policia, qui va donar la informació a la policia franquista. En conèixer aquest fet, Franco canvia l'hora d'arribada i, a més, la bomba explota amb menys intensitat a causa del 'txirimiri'. Això provoca que el dictador es converteix en "un malalt de la seguretat", expressa Antoni Batista.

La pena de mort a Conill no va tenir mai lloc, gràcies a la intervenció del cardenal Montini, president de la Conferència Episcopal Italiana. Es commuta per una estada de 30 anys a la presó, dels quals només en compleix 10. Un cop fora de la presó, Conill tenia les mateixes mesures de seguretat que Gregorio López Raimundo, històric dirigent del PSUC. Quan es va oficialitzar el partit, l'anarquista va explicar els motius. Jordi Conill va arribar a ser responsable del comitè de Barcelona del PSUC, número 2 a les primeres eleccions municipals, vicepresident de la Diputació de Barcelona amb Josep Tarradellas, i va acabar al PSC al grup de Jordi Solé Tura.

"Vaig començar el llibre pensant en relatar la vida de Jordi Conill", comenta Antoni Batista, "però l'editorial -Debate- em diu fer-ho sobre els atemptats a Franco". "A més, l'editor em proposa matar al dictador a la publicació, tot un luxe per a qualsevol escriptor", bromeja Batista.

L'atemptat de Jordi Conill, el 1962 a Sant Sebastià, va ser conjuntament amb ETA, els quals van lliurar els explosius a la CNT. El material era idèntic al que van utilitzar per atemptar contra Carrero Blanco. "Llàstima que la part de ficció del meu llibre no fos realitat", comenta el periodista. "Si Franco hagués desaparegut el 1962, la dictadura s'hagués acabat un any després, i la transició s'hauria avançat 20 anys", diu Batista.

En total hi va haver 12 intents contra Franco, provocats per falangistes antifranquistes i anarquistes de la CNT i la FAI. En aquest sentit, Antoni Batista comenta que "els falangistes del nucli dur de Primo de Rivera programa diversos atemptats quan veuen que Franco els hi roba algunes idees". Abans de la Guerra Civil, Francisco Franco també pateix dos intents d'atemptat, un a Ceuta i l'altre a Canàries, quan era capità general.

Per tal de construir el llibre i l'atemptat de 1962, Batista va tenir accés a l'arxiu de la policia franquista, informes del Govern Civil, així com parlar amb polítics i militars de l'època. "La meva ficció és gairebé real, perquè tinc les referències de gent important de Madrid d'aquells anys", expressa l'escriptor, el qual es mostra "molt satisfet" del llibre.

Dard al procés sobiranista

Durant el torn de preguntes, Batista ha estat crític amb el procés sobiranista català, i l'ha comparat amb el basc. En aquesta línia, l'escriptor i periodista manifesta que al País Basc l'Esquerra Abertzale "s'està consolidant a les institucions, tenen clar que van cap a la independència, però que un procés d'aquestes dimensions no pot tenir fites". Una consideració que, tal com explica Batista, no passa a Catalunya, on "s'han fet votacions simbòliques en caixes de cartó". "Si poses fites el suflé pot anar baixant, i això és exactament el que està passant a Catalunya", ha conclòs l'autor del llibre Matar a Franco.