-
Un instant dr l'acte
MBO
“Cinquanta anys després una cosa que és immutable en el periodisme és contrastar, verificar i contextualitzar” les notícies, ha reivindicat, aquest dilluns al vespre, el periodista Tomàs Carot en la presentació del llibre ‘De l’Olivetti al Teletreball. Mig segle de periodisme i comunicació de proximitat al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès (1969-2019) i Covid-19’. Un complet estudi de més de 300 planes elaborat conjuntament amb el periodista Josep Maria Arias que, després de fer-ho prèviament a Tarragona i Tortosa, ara s’ha presentat al Centre de Lectura de Reus.
Segons el presentador de l’acte, Josep Cruset, el volum té “una voluntat enciclopèdica” i aplega experiències de “diferents generacions” de l’ofici a través “d’experiències diverses”. Uns factors que omplen “un buit” bibliogràfic en l’estudi del periodisme i la comunicació a les comarques meridionals de Catalunya tan sols omplert per treballs anteriors de Josep Maria Martí o Albert Arnavat, segons ha dit.
Després de l’estiu, aquesta publicació de la URV es completarà amb una plataforma digital amb l’objectiu de reflectir amb la màxima fidelitat la història i l’evolució del món periodístic de la demarcació de Tarragona. Un motiu pel qual Carot ha assenyalat el volum en paper com “un punt de partida, una obra inacabada” que intentarà anar-se actualitzant a l’espai digital. De la seva banda, Arias l’ha definit com un llibre “de memòria” més que “d’història” a l’ús sobre la professió i s’ha referit a cinc moments de la seva pròpia carrera periodística que poden representar l’evolució de la professió.
Els moments citats han estat la creació del Reus Diari a finals dels vuitanta; el seu pas per Ràdio Reus el 1991; la incorporació a la URV; el retorn al gabinet de premsa de l’ajuntament de Reus de la mà de l’alcalde Pellicer i, finalment, la col·laboració a LANOVA Ràdio. “És un ofici més necessari que mai” ha afirmat el coautor qui ha assegurat tenir “una mirada optimista” sobre el futur d’una professió que té reptes importants com “la lluita contra les fake news” o “la precarietat laboral”.
Formalment, l’estudi s’ha estructurat en cinc grans etapes. El període 1969-1977 en què es recuperen les llibertats finalment; la que transcorre entre 1978-1982; la catalogada com d’eufòria olímpica entre els anys 1983-1994; la de 1995-2008 en què internet comença a socialitzar-se i neixen els estudis de comunicació i periodisme de la URV i la darrera de la dècada 2009-19 amb l’aparició dels digitals.
A més, el volum inclou un balanç sobre l’impacte de la Covid en el mapa mediàtic així com altres apartats relacionats amb els canvis a la professió, els gabinets de comunicació.. Com a colofó, el llibre incorpora 8 mirades personals sobre la professió corresponents a Berta Ramos; José Luis Villa; Josep Carles Rius; Josep Ma. Martí; Xavier Abelló; Marià Arbonès; Carles Magrané i Marc Arias.
Segons el presentador de l’acte, Josep Cruset, el volum té “una voluntat enciclopèdica” i aplega experiències de “diferents generacions” de l’ofici a través “d’experiències diverses”. Uns factors que omplen “un buit” bibliogràfic en l’estudi del periodisme i la comunicació a les comarques meridionals de Catalunya tan sols omplert per treballs anteriors de Josep Maria Martí o Albert Arnavat, segons ha dit.
Després de l’estiu, aquesta publicació de la URV es completarà amb una plataforma digital amb l’objectiu de reflectir amb la màxima fidelitat la història i l’evolució del món periodístic de la demarcació de Tarragona. Un motiu pel qual Carot ha assenyalat el volum en paper com “un punt de partida, una obra inacabada” que intentarà anar-se actualitzant a l’espai digital. De la seva banda, Arias l’ha definit com un llibre “de memòria” més que “d’història” a l’ús sobre la professió i s’ha referit a cinc moments de la seva pròpia carrera periodística que poden representar l’evolució de la professió.
Els moments citats han estat la creació del Reus Diari a finals dels vuitanta; el seu pas per Ràdio Reus el 1991; la incorporació a la URV; el retorn al gabinet de premsa de l’ajuntament de Reus de la mà de l’alcalde Pellicer i, finalment, la col·laboració a LANOVA Ràdio. “És un ofici més necessari que mai” ha afirmat el coautor qui ha assegurat tenir “una mirada optimista” sobre el futur d’una professió que té reptes importants com “la lluita contra les fake news” o “la precarietat laboral”.
Formalment, l’estudi s’ha estructurat en cinc grans etapes. El període 1969-1977 en què es recuperen les llibertats finalment; la que transcorre entre 1978-1982; la catalogada com d’eufòria olímpica entre els anys 1983-1994; la de 1995-2008 en què internet comença a socialitzar-se i neixen els estudis de comunicació i periodisme de la URV i la darrera de la dècada 2009-19 amb l’aparició dels digitals.
A més, el volum inclou un balanç sobre l’impacte de la Covid en el mapa mediàtic així com altres apartats relacionats amb els canvis a la professió, els gabinets de comunicació.. Com a colofó, el llibre incorpora 8 mirades personals sobre la professió corresponents a Berta Ramos; José Luis Villa; Josep Carles Rius; Josep Ma. Martí; Xavier Abelló; Marià Arbonès; Carles Magrané i Marc Arias.
