Canvi d'ubicació al centre de la ciutat, major visibilitat de les entitats, modificació d'horaris, seguretat en el sentit més ample i més diversitat musical. Aquests van ser els trending topic de la reunió convocada per l'Ajuntament per posar damunt la taula la viabilitat de l'actual model de Barraques de Festa Major, duta a terme aquest dilluns al Centre Cívic del Carme davant de prop d'una seixantena de persones. Oberta a les entitats que hi participen però també a la resta d'organitzacions de la societat civil i a la ciutadania en general, la iniciativa de la regidoria de Cultura no enganyava perquè des del primer moment quedava clar que tenia un caràcter deliberatori, no pas resolutiu. "Ni avui ni en els pròxims dies es decidirà res", admetia la regidora de Cultura, Montserrat Caelles. "La intenció és poder obrir un debat en el qual estiguin presents els col·lectius vinculats històricament a les Barraques per parlar sobre com ha evolucionat el model i quin podria ser el model futur".
El procés participatiu de "recollida d'informació" coincideix amb un dels eixos de la Capitalitat Cultural, consistent en donar protagonisme a les entitats. Però també, tal com reconeixia Caelles abans de l'inici de la reunió, pel fet que "des de la regidoria hem rebut diferents inputs d'alguns col·lectius que no s'identifiquen amb el model actual". Les intervencions van permetre certificar-ho. Els veterans com Benji Gerich van recordar l'inici d'una idea, plasmada a partir del 1999, nascuda de "la intenció per part dels sis col·lectius que vam començar aquesta història en fer una festa oberta per als més joves i enfocada a la ciutat en uns anys en els quals els quatre actes de la Festa Major programats per al jovent eren de pagament".
Tant ell com Dídac, un altre dels que porten galons, van relatar com les Barraques van quedar congelades durant dos anys "per desavinences amb l'Ajuntament de llavors", per viure posteriorment l'èxit i la polèmica amb els veïns arran del seu trasllat a Mas Iglésies per arribar ara com ara a una cruïlla. Hèctor, pertanyent a l'Associació de Jocs de Rol i adscrit alhora "al sector del abuelo Cebolleta", va rememorar "el conveni signat amb l'Ajuntament segons el qual l'emplaçament al Parc de la Festa actual contemplava que si les obres per condicionar-lo no estaven acabades, es traslladarien al Parc de Sant Jordi. I la nostra percepció és que les obres no estan acabades", va afegir tirant d'ironia.
La seva intervenció va obrir dos fronts, la comparació amb el model dut a terme a Valls ("tanca els grups musicals que intervenen molts mesos abans i no he entès mai perquè aquí només ho fem un mes abans") i l'econòmic, lligat també a la seguretat. I mentre deixava anar que les Barraques "són una subvenció encoberta que ens permet aguantar tot l'any" perquè, segons va reconèixer Caelles, els diners públics "estan sotmesos a unes exigències legals" que dilaten els terminis de cobrament dels ajuts públics.
No es vol el model de Valls, organitzat per l'Ajuntament i amb entitats privades
Va ser la intervenció de l'Adrià, en nom del Casal Despertaferro i de la coordinadora d'entitats, la que va començar a donar detalls i perfilar posicionaments ("no volem el model de Valls perquè organitza l'Ajuntament i dona entrada a entitats privades"). En primer lloc, alineant-se amb el membre de la CGT en la seva reivindicació de tornar a l'esperit inicial de "donar visibilitat a la feina i a l'existència de les entitats. L'actual emplaçament llença el missatge a la població de què passa alguna cosa no desitjable perquè que la festa dels joves queda fora de la ciutat envoltada per un mur de tres metres i amb accessos on et trobes amb un detector de metall".
Una evidència definida com "Auschwitz" o "guetho" en algunes intervencions. L'aposta per traslladar les Barraques al centre, que va acabar tenint una aprovació majoritària, va ser defensada també per criterirs econòmics. "El 2016 ens vam gastar 38.000 euros en seguretat per culpa del pla d'autoprotecció necessari per vigilar el recinte", el que deixava només una partida de 20.000 euros (equips de so inclosos) per contractar actuacions musicals.
El fet de dibuixar-se un consens sobre el canvi d'ubicació cap al centre i una limitació horària de 6 de la tarda fins a 3 o 5 de la matinada obria un debat amb l'administració perquè el model de festa hauria de ser diferent. I en aquest punt també es van qüestionar l'aposta pels concerts musicals. Perquè des de diferents entitats es va reclamar "més varietat musical i poder programar des de les barraques durant els concerts".
Sergi, de la Jove Cambra, va afirmar que "molta gent durant els concerts s'avorreixen i al final fa perdre gent. Crec que s'hauria de permetre a cada entitat crear el seu propi microclima musical". Tanmateix, Robert reclamava un increment de seguretat "per evitar problemes de seguretat i producte del consum d'alcohol". Un punt en el qual també va coincidir Agnès, del programa municipal EPI Jove, tot recordant les dificultats viscudes l'any passat per poder cridar amb celeritat una ambulància que donés suport a una menor afectada de coma etílic.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics