La negociació per modificar el préstec sindicat amb les entitats bancàries (BBVA, La Caixa, Banc Popular, Banc Santander, Bankia i Institut Català de Finances) ha estat complexa i plena d'entrebancs. El darrer, quan una entitat bancària va exigir a l'Ajuntament de Reus que per acceptar l'allargament del crèdit, aquest l'havia d'avalar directament, com passa amb el cas de l'edifici Tecnoparc. L'alcalde, Carles Pellicer, ha reconegut que es va arribar a plantar en aquesta qüestió, entenent que les garanties inicials són suficients. Això sí, l'equip negociador del consistori ha hagut d'acceptar un increment del 0,25% dels interessos, que a la pràctica signifiquen 8 milions d'euros més en l'operació. A aquests diners s'ha de sumar un 0,5% més per l'obertura de la nova operació, una xifra que, segons fonts consultades per Reusdigital.cat, seria d'1,5 milions d'euros.
Finalment, l'Ajuntament de Reus no haurà de fer front a un pagament únic de 34,9 milions d'euros, previst pel 22 d'abril del 2015. Segons ha detallat el gerent de Serveis Generals, Josep Solé, en el període 2015-2019 es pagarà un milió d'euros anuals; el 2020, altres 3,2 milions; en el període 2021-2024, 5,3 milions anuals, i quedarà una darrera quota, per l'any 2025, de 5,5 milions. "Aquests pagaments encaixen perfectament en els plans de viabilitat de Reus, Serveis, Municipals i eviten tenir tensions de tresoreria", ha explicat Solé.
El gerent de Serveis Generals ha reconegut el sobrecost financer de l'operació, però ha assegurat que si no s'hagués arribat a aquest acord les conseqüències per a l'economia municipal serien molt pitjors. I és que en les garanties inicials, signades el 2010 per l'anterior govern, s'estableix que en cas d'impagament els bancs es podien quedar amb dos immobles al voltant de l'antic hospital, amb els ingressos provinents de la Generalitat per l'ús regular de l'Hospital de Sant Joan i amb els drets de lloguer de Reus, Serveis, Municipals, l'empresa que té assignat el préstec.
A més, cal tenir en compte, segons Solé, que els dos immobles es van taxar en 35 milions d'euros, però ara el seu valor ha baixat fins els 28 milions d'euros, d'acord amb l'evolució del mercat immobiliari. Les negociacions es van iniciar al novembre de 2013 amb el banc agent de l'operació, el BBVA, i un any després amb la resta d'entitats bancàries. Fins que no hi va haver el vistiplau de totes, divendres passat, no s'ha pogut segellar l'acord.
El gerent de Serveis Generals de l'Ajuntament també ha subratllat que els bancs van arribar a exigir l'aval del consistori sobre el préstec sindicat, així com limitar la capacitat d'endeutament de Reus, Serveis, Municipals. Acceptar aquestes condicions hauria suposat un increment de la ràtio d'endeutament i, per tant, limitar l'accés al crèdit de l'Ajuntament. Segons l'alcalde, els bancs no han de condicionar aquest tipus de decisions econòmiques i, per això, es va negar a acceptar-les.
Suport de la resta de grups polítics
Carles Pellicer espera ara tenir el vistiplau de la resta de grups municipals, per tal que el plenari i la Junta General i el consell d'administració de Reus, Serveis Municipals aprovi aquest nou pla de pagament. El batlle necessita un mínim de catorze vots, és a dir, que amb el PP o el PSC podria sumar. En qualsevol cas, caldrà veure el posicionament que també tenen Ara Reus i la CUP sobre una de les qüestions econòmiques més importants del mandat, després de Metrovacesa.
L'alcalde ha presentat la proposta en una Junta de Portaveus extraordinària, celebrada aquest dilluns a la tarda, i diu haver vist una bona predisposició per part de la resta de partits. "Ho hem salvat per la campana", ha subratllat Pellicer, qui ha alertat que si no s'aprova aquest refinançament, "tindríem un problema greu" i hauria "de convocar un gabinet de crisi amb els tècnics per valorar la situació". I és que el consistori és incapaç ara de pagar de cop 34,9 milions d'euros.
Segona part del préstec
La modificació del préstec presentat pel govern municipal només afecta el segon tram d'aquest. Existeix un primer tram, per valor de 30 milions d'euros, que dóna un termini de deu anys de pagament en quotes trimestrals, des del 2010. Reus, Serveis, Municipals està fent front a aquesta quota i a data d'avui ja s'ha retornat un 35,6% del total, és a dir, poc més de 10 milions d'euros. En total l'operació signada per l'anterior govern suposava per les arques municipals 64,9 milions d'euros.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics