Els deures del govern

Assignades les àrees de Política Lingüística i Educació (al regidor Daniel Recasens), d'Habitatge (a Teresa Pallarès) i de Medi Ambient (al municipalista Daniel Rubio), el govern del batlle Pellicer ja pot començar a caminar. Sense la CUP, que fins l'últim moment va estudiar l'opció de sumar-s'hi, el projecte de l'alcalde per a la ciutat contempla diverses inversions, tal i com va subratllar en reiterades ocasions a l'hora d'argumentar els motius que el van dur a presentar-se a un tercer mandat. Passada la campanya del 26-M, les promeses dels tres aliats al capdavant del consistori esdevenen reptes, o deures a l'agenda. 

L'habitatge

Al capdavant de la regidoria d'Economia, Coneixement i Habitatge, Pallarès haurà d'estudiar les diverses propostes fetes en la cursa electoral. A la seva candidatura, posem per cas, es va plantejar comptar amb fins a un miler d'habitatges per destinar-los a ús social. Als microfòns de LANOVA Ràdio, a 'La cua de palla', Pellicer va precisar la iniciativa. Tot admetent que no es van fer els "esforços necessaris" en la matèria per adaptar-se a les necessitats dels veïns, va apuntar que es promourà la borsa d'habitatge i que s'instarà els propietaris de pisos buits a cedir-los per posar-los a l'abast de la ciutadania. 

Per ampliar el parc d'habitatge social, l'alcalde va indicar també que hi ha finques que van quedar aturades pels efectes de la crisi i que es negocia la manera de poder desencallar la seva constucció. Una altra possibilitat, va especificar, seria la de cedir terrenys municipals als constructors, per tal que hi edifiquessin. A les files d'Ara Reus, per part seva, Rubio va apostar per la compra de pisos per part del consistori, amb l'objectiu de facilitar-los "a baix cost" als joves i a la gent gran. Per finançar l'operació, va raonar, calia destinar-hi part del superàvit de la corporació relatiu a l'exercici de 2018. A banda, va instar les altres forces a establir un nou pla d'habitatge perquè l'actual és "obsolet", al seu parer. 

A Esquerra, finalment, Noemí Llauradó va assenyalar la voluntat de recuperar façanes i habitatges, en especial al nucli antic, a través del model de masoveria urbana. 

Model urbanístic

Una de les propostes més comentades en campanya va ser la passarel·la (o pas soterrat) per unir el centre de la ciutat amb el barri Gaudí. Ara Reus va colpejar primer, tot presentant el seu projecte al centre cívic Mestral. Més enllà de la paternitat d'aquest, motiu de disputa entre uns i altres, els municipalistes van valorar el cost dels treballs amb una xifra que balla entre el milió i el milió i mig d'euros. Al seu torn, Pellicer va dibuixar una reurbanització de la zona, tot incloent-hi el passeig de Mata, i comprometent-se a impulsar un parell d'estudis. El primer, per determinar la viabilitat d'un aparcament subterrani en l'entorn; el segon, per analitzar una adequada connexió entre el sector nord i el de l'estació, per tal de resoldre "una qüestió històrica". 

Un altre barri objecte de debat va ser el del Carrilet. Junts per Reus va anunciar quatre mesures concretes: la reforma del mercat, la de l’estació d’autobusos, la conversió del carrer de l’escultor Rocamora en un bulevard i la creació d'una nova zona verda. Pellicer va afirmar llavors que el projecte en qüestió s'havia treballat "un parell d’anys" amb els seus socis de govern, entre la regidoria d’Urbanisme i l’empresa Amersam. Com a experta en la matèria, la llavors número 5 de la llista d'ERC, Marina Berasategui, va ser l'encarregada d'exposar el plantejament republicà per al barri, tot apuntant a la construcció d'un alberg. 

Es tractaria d'un equipament, tal i com va raonar l'actual regidora d'Urbanisme, que complementaria el reformat mercat. Al seu costat, Llauradó va revelar les queixes dels paradistes i dels comerciants, per extensió, pel que fa a "la manca de neteja viària o d'il·luminació" en determinats indrets de Reus. 

Cultura

Crítica amb la gestió del PDeCAT a la regidoria de Cultura en el mandat 2011-2015, Llauradó va assenyalar en campanya que la ciutat necessitava "una direcció clara" en aquest àmbit. Esquerra va fer la seva aposta per fomentar la creativitat local i, a més, donar aixopluc als artistes locals, amb residències. Un equipament que els podria acollir, es va argumentar, podria ser el centre social el Roser, per al qual van proposar un "replantejament" del seu futur ús. Àrea actualment en mans del republicà Recasens, és d'esperar que es desenvolupin les accions pertinents per a aquest espai. 

Junts per Reus i Ara Reus, per part seva, van coincidir en una de les seves propostes culturals prèvies al 26-M, referent al Vapor Vell. Mentre que els municipalistes van plantejar ubicar-hi la Casa dels elements festius (amb un cost d'uns 4 milions, en dues fases d'execució), els neoconvergents van anunciar la convocatòria d'un concurs d'idees per revitalitzar-lo a partir d'un projecte "d'abast europeu". Tot plegat passaria per aconseguir que el projecte resultant comptés amb finançament del fons FEDER (el 50% del total). Pel que fa a festivals, Pellicer i Caelles van avançar la creació del Festival de les roses, del qual no es van precisar detalls.