Els freds dies de Borràs a Alcalá-Meco

Després de declarar davant de la jutgessa Lamela, Meritxell Borràs va tenir clar que "ens tancaven a la presó" per haver organitzat el referèndum. La consellera de Governació, Administracions públiques i Habitatge del govern Puigdemont va agafar un full on hi va escriure una nota per als seus, en què els va demanar que fossin forts. "Estic tranquil·la. I vosaltres heu d'estar tranquils. Us estimo", hi va fer constar. Aquest és un dels passatges que s'inclouen a '34 dies de tardor i 1 de primavera. Diari de presó' (Símbol editors, 2018), llibre escrit en primera persona que recull la seva estada a Alcalá-Meco i que s'ha presentat aquest passat dimarts al vespre a El Círcol de Reus davant la presència de diversos regidors del PDeCAT al consistori. 

Pròleg d'Antoni Bassas

Ha estat una de les integrants de la junta de l'entitat amfitriona, Patricia Terradellas, l'encarregada de presentar Borràs. Ha descrit el dietari com un testimoni "cru i directe" de les experiències viscudes a la presó. La consellera, ara a l'espera del judici que la pot tornar a privar de llibertat, ha apuntat per part seva que ningú trobarà "cap reflexió política" a les pàgines del seu escrit. "No, no és un llibre més sobre el procés", ha dit. Ha admès certs dubtes a l'hora de revelar els seus sentiments al públic, i que abans de fer el pas va demanar permís a la seva llavors companya de cel·la, Dolors Bassa. Amb el seu vistiplau, i amb un pròleg a càrrec del periodista Antoni Bassas, el relat de Borràs s'inicia a Brussel·les, en el moment en què va decidir tornar per declarar a l'Audiència Nacional. 

La cita amb Lamela va ser "molt desagradable". "Vaig tenir la sensació que no volia escoltar-nos. Ni ens va mirar, estava pendent del mòbil", escriu Borràs. Confirmat l'ingrés a la presó, el dietari reviu les primeres sensacions a Alcalá-Meco. "El primer moment va ser un xoc. La presó és freda, és dura, i hi ets amb gent amb la qual no hi tens res a veure", ha assenyalat Borràs. L'escalfor, però, va arribar sovint des de l'exterior. "Vaig rebre centenars de cartes, algunes de les quals molt boniques", ha manifestat, emocionada. Les visites dels fills i de la parella, ha afegit, "van ser boniques, però al mateix temps molt dures, perquè tots fèiem el cor fort". Separats per un vidre, més d'un cop uns i altres no es van poder aguantar les llàgrimes. 

"L'antic reglament penitenciari", ha seguit Borràs, no permetia que el seu company optés a una possible comunicació vis a vis perquè llavors no estaven casats. "I llavors vam decidir que ens casaríem, perquè no sabíem el temps que tot allò es podria allargar", ha exposat. El seu entorn es va ocupar de preparar la paperassa pertinent, i es va fixar la data de l'enllaç per al passat 24 de març. "Casa't i sigues feliç. Jo no crec que pugui ser-hi", va dir-li el conseller Turull en un missatge tres dies abans del casament, quan aquest i Bassa, Forcadell, Rull i Romeva van tornar a la presó i Marta Rovira va optar per Suïssa. Finalment, i més enllà de la seva experiència, Borràs ha fet una crida a "millorar, i molt" les presons. "Si de debò han de servir per reinserir qui hi és, han de canviar", ha demanat.