Si la setmana passada, i per encetar la nova sèrie d'articles 'Joies del modernisme reusenc' vam analitzar la casa Iglésias Òdena del carrer de Jesús, en aquest segon lliurament centrarem la nostra atenció en una nova obra de l'arquitecte Pere Caselles. Ubicada al número 17 del carrer de Llovera, la casa Querol data de 1901 i destaca per la seva façana de pedra i maó de cara vista. Cal destacar que és monument protegit com a Bé d'interès local de la capital del Baix Camp.
Una mescla d'estils i detalls
La casa Querol té en la combinació d'estils arquitectònics un dels seus atractius. Si ens plantem davant per contemplar-ne la façana, hi detectarem detalls ornamentals d'inspiracions diverses. N'hi ha que recorden formes jòniques, a la planta baixa, mentre que a l'arc de la finestra de l'entresòl compta amb unes columnes en les quals el capitell presenta línies corínties. A l'hora d'estudiar el primer pis, el balcó d'inspiració medieval crida l'atenció.
Al segon pis, a banda, cal subratllar que el conjunt permet que hi convisquin trets clàssics i gòtics. Finalment, cal estudiar els esgrafiats de la façana. Tenen dos escuts, en un dels quals hi ha representada la rosa de Reus i, a l'altre, s'hi veu l'escut de la nissaga dels Querol-Bofarull (propietaris del Palau Bofarull). Per la mescla de diversos elements de la casa Querol, els entesos assenyalen que Caselles observava (i implentava als seus projecte) les corrents arquitectòniques en altres països. A banda, i al número 31 del carrer de Llovera, s'hi troba cal Ferran Querol. Data de 1900, també és obra de Caselles, que es va fer construir per al clan.
Advocat, polític i escriptor
Ferran de Querol i de Bofarull (1857-1935) va destacar com a escriptor, i també va ostentar els càrrecs d'alcalde de Tarragona i president de la Diputació. D'ideologia conservadora, es va llicenciar en dret a Barcelona, on va viure per allunyar-se de les guerres carlines. Més endavant va obrir un bufet a Tarragona i es va casar amb la filla del Comte de Rius. Vidu el 1893, va tornar a passar per l'altar sis anys més tard, amb la filla d'una família burgesa de la capital catalana.
Va escriure en diversos setmanaris i publicacions, com ara el 'Semanario católico de Reus'. Pel que fa a la seva producció literària, aquesta es va caracteritzar per impimir un cert costumisme a les escenes i els seus personatges. Com a curiositat, cal saber que un fill del seu segon matrimoni va ser el fiscal que va dur al patíbul el president Lluís Companys.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics