Josep Prat: del judici mediàtic al reconeixement de delictes

L'estratègia judicial de Josep Prat, principal imputat en el cas Innova, ha canviat radicalment amb la declaració realitzada davant la Guàrdia Civil, el passat 10 de març, en la qual descriu una presumpta trama de corrupció del departament de Salut per inflar contractes i realitzar pagaments irregulars a través de l'hòlding reusenc. Les revelacions de Prat, però, sorprenen davant el posicionament hermètic, de nedar i guardar la roba, que havia mantingut fins ara. Un exemple clar és la declaració a la comissió del Parlament de Catalunya, el 17 de juny de 2013. Res més lluny de la realitat, Prat es defensava dient que s'havia produït un judici mediàtic contra ell i que no havia detectat cap contracte irregular a Innova.

Quina és la versió certa dels fets? Com que la peça està sota secret de sumari, encara no sabem les proves recopilades pel jutge del cas, Diego Álvarez de Juan, i si aquestes han pogut influir en l'evolució de les declaracions de Prat. Tampoc no es pot acusar a l'exdirector d'Innova de mentir, més bé d'explicar els fets de forma interessada en funció de les necessitats de cada moment. Els altres implicats en la presumpta trama de pagaments irregulars (Lluís Miquel Pérez, Marina Geli, Carles Manté i Jorge Batesteza) neguen amb rotunditat les acusacions de Prat i defensen que no hi va haver cap irregularitat. El temps i les investigacions del jutge diran el què.

No obstant, es poden extreure algunes conclusions si s'analitza la declaració de Prat en la Comissió d'Investigació sobre la sanitat al Parlament de Catalunya, ara fa tot just tres anys. La primera és que l'exdirector d'Innova i de l'ICS es va presentar com una víctima de la interpretació del cas feta per alguns mitjans de comunicació: "a la premsa han sortit coses radicalment falses i altres que es poden interpretar. Molt poca gent s'ha dirigit a mi per donar la meva versió", deia Prat, qui assegurava que "del dit, hi ha molt a discutir". Aquest judici mediàtic, segons l'imputat, afecta les persones del seu entorn -dona i fills-, que amb posterioritat, també estan sent investigats.

En segon terme, es nota que Josep Prat tenia força preparada aquella intervenció, amb els consells del seu advocat, Xavier Melero, per tal de no respondre a les qüestions que estiguessin sota secret de sumari i que només s'havien d'explicar al jutge. Allò del Parlament no era un judici, com reconeixien diversos parlamentaris, però era molt fàcil amagar part de la veritat. De fet, Prat contesta a una de les preguntes del diputat d'ICV-EUiA, Marc Vidal, afirmant que no li consta que "no s'hagi respectat el règim de contractació" a Innova perquè en cas contrari "hauria dit alguna cosa".

La lectura és evident: Ha arribat ara el moment de dir alguna cosa? Per què ara i no abans? Són les preguntes que es fan tant des de les parts acusadores com dels imputats. Les respostes no es coneixeran fins que el jutge ensenyi totes les cartes. El cert és que Prat va insistir al Parlament que totes les decisions sobre els contractes a Innova les prenien els consellers delegats de l'hòlding i que ell només complia ordres en els casos de Manté i Batesteza. Si abans, l'estratègia era llençar pilotes fora, ara prefereix torpedinar amb míssils l'exalcalde i l'exconsellera.

En un altre moment de la declaració al Parlament, a preguntes del diputat de CiU, Albert Batet, el propi Prat desvincula la Generalitat dels casos de presumpta corrupció a Innova que s'estaven investigant, quan ara assegura que va ser el departament de Salut socialista qui va orquestrar tota la trama. És cert que les intencions de Batet en les seves preguntes eren deslligar a l'exconseller  convergent Boi Ruiz de la taca d'Innova, i per tant, les declaracions no serien contradictòries. Però hi ha una dada significativa: els pagaments a Carles Manté i Jorge Batesteza van continuar els sis primers mesos de 2011, quan al departament de Salut ja hi havia el propi Ruiz i al capdavant de l'ICS Josep Maria Padrosa. Per això, la CUP ha reclamat la compareixença de Padrosa al Parlament.

En tercer lloc, de la declaració al Parlament es desprèn que Prat ja estava preparant el terreny per si havia d'explicar segons quines coses. En un moment donat, Marc Vidal li retreu que hagi deixat entreveure que "si passa alguna cosa", els partits que l'han votat seran responsables i la resposta de l'exdirector d'Innova és: "Quan he dit que havia estat votat per tots no era per transmetre cap responsabilitat. Si em caracteritzo per alguna cosa és per haver assumit responsabilitats. Estigui tranquil. La meva figura mai va ser motiu de divisió i votació i per mi és una satisfacció. Quan les coses van anar malament era segurament perquè jo també em vaig equivocar".

Durant les més de tres hores d’intervenció, a Prat pràcticament no se’l va veure nerviós, i fins i tot, es va permetre el luxe de donar lliçons o corregir als diputats. Alba Vergés, d’ERC, ataca Prat des del principi, quan es refereix al "desgavell en la construcció de l'Hospital denunciat aquí per Batesteza". "M'estranya que hagi fet aquesta lectura", respon Prat, qui uns minuts després afirma que l'arquitecte segurament es referia al fet que el centre sanitari s'hauria pogut fer més petit però que llavors en uns quinze anys s'hauria d'haver afrontat una remodelació.

Així que els més de 130 milions d'euros que va costar l'equipament, amb una gran superfície, estaven més que justificats, segons Prat. No obstant, ara el mateix imputat declara davant la Guàrdia Civil que els treballs realitzats per Manté i Batesteza no eren necessaris i que els haurien pogut dur a terme tècnics de la casa. En què quedem? Hi va haver o no una mala praxis? O tot depèn de les circumstàncies? El cert és que les darreres revelacions de Prat han sacsejat l’arbre d’Innova. No se sap si les fulles començaran a caure a pams.